Bohemic

En no gaire temps de distància he repetit visita al restaurant Bohemic (c/Manso, 42 Tel 93 176 89 71). Primer, de menú al migdia (19’50 euros, espectacular) i després en el format de carta de nit, fa uns dies. Al vespre, tenen varis menús a 36 euros, 42 i 48. Vam escollir el més barat i curt, que es composa de petit entrant, un primer a escollir de la carta, un segon a escollir de la carta, prepostre de formatges i postre a escollir de la carta. D’entrant i per anar picant mentre no portaven el primer, unes braves. Que tenen fama d’estar entre les millors de Barcelona (a anys llum del Tomàs, que estan ben sobrevalorades) i a les que no fa gaire el José Carlos Capel, el crític gastronòmic del país, els hi dedicava un bon elogi. Les patates molt al punt i la salsa amb un gust curiós, fumat, no picant, addictiu. Si no hi heu estat, s’han de provar! A més van bé per fer temps: del restaurant n’havia llegit alguna crítica dura sobre l’excessiu temps d’espera entre plat i plat. He de reconèixer que en cap dels dos dies van ser especialment ràpids, però no tenia excessiva pressa i ja anava avisat, així que no va ser un contratemps gaire greu per mi. Ni tampoc va ser una cosa gaire exagerada.

Encara faltava el millor: una cuina que aposta per combinacions d’uns quants pocs elements i que et deixa el sabor ben clavat al cervell. Vam compartir un parell de primers. Sensacionals els dos. Però molt. Un era un trinxat de col i patata sobre foie de l’empordà a la cendra. Foie untuós, embriagador i el llit de sota s’hi complementava a la perfecció. I l’altre era un risotto de pistons (un tipus de pasta, per tant sense arròs) amb tou dels til·lers i tòfona negra ratllada per sobre. Em va sorprendre la pasta (ni m’hi havia fixat al llegir l’enunciat del plat) però anava de perles amb la crema feta amb el formatge que cobria tot el plat. I la tòfona no hi molestava, al contrari! El segon (un peix de canya amb fabetes i tomàquets confitats) també va ser molt bo, però després de l’impacte dels primers, va quedar en un segon plat.

Pels formatges ens van treure per un cantó un assortit amb 5 tipus diferents de formatges, una gran selecció (toquen bé el tema) en progressió ascendent (els últims una torta del casar sensacional i un blau intensíssim) i un petit plat amb una espècie de rovell fet amb mimolette que amagava un pa de pessic de pastanaga al seu cor. Molt i molt bo. De postres, jo vaig tirar per un borratxo d’especies amb xocolata i gelat de crema catalana que va desapareixer en un moment del plat. L’altra opció a a taula, un petit pastís de poma tebi delicat i fantàstic. Em va semblar curiosa una de les opcions de postre, que es titulava “records de l’infantesa” i portava un núvol de sucre d’aquests de fira, un xupito amb el gelat Dràcula deconstruit i una pantera rosa. Són 36 que amb braves, begudes i cafés se’n van més cap als 50 però és un àpat per recordar. Vam haver de fer selecció però hi podria tornar sense repetir cap plat. Per desgràcia els pèsols, que ja tenia coll avall, no els tenien per problemes amb les gelades i la producció de les perles verdes.

Nota: vaig fer unes quantes fotos amb el mòbil però no van sortir gaire bé per la llum. Les podeu veure al Picasa.