Can Jubany

No estaré descobrint aquí un restaurant (entre altres coses, perquè ja té una estrella Michelin) però si que tinc ganes de descobrir la possibilitat d’acostar-s’hi amb una relació qualitat-preu més que òptima. Can Jubany està tocant a Sant Julià de Vilatorta, comarca d’Osona i avui ens hi hem acostat per recomanació d’un osonenc de (habitualment) bon criteri musical com és el Marc. La cosa és que com a restaurant estrellat els preus es mouen en terrenys elevats (continuo pensant com uns “popets amb ceba” arriben als 70 i pico euros, si algú els ha provat que m’expliqui el secret), però tenen un menú degustació de temporada a 45 euros. Sumant-li pa, vins i cafés ens ha sortit a 60 per barba. Pa en concret que ha ajudat a sortir gairebé rodolant del restaurant: especialment bons els de nous i panses i el de blat de moro. El tema pans (crec que) els hi assessora un forner de Folgueroles, el Xavier Puigseslloses, del que tinc per casa el llibre “Pa artesà. Un flequer del poble de Mossen Cinto Verdaguer”, llibre amb molt bona pinta, però que encara he de començar a mirar-me…

L’alineació:

Aperitius: Coca amb anxoves i encurtits / Nyoquis de carbassa amb tòfona
Primers: Sopa de carxofes amb greixonets de jabugo i bunyols de bacallà / Caneló de pollastre rostit trufat
Segons: Lluç farcit de pa amb tomàquet i calçots / Terrina de llebre a la royale amb foie, pera i remolatxa
Postres: La nostra versió del gin tònic / Postre de xocolata, caramel, iogurt i granissat de café

M’ha semblat un menú completíssim, tocant moltes notes diferents i totes bé. Si hagué d’escollir el plat guanyador, potser seria la sopa de carxofes. Opinió crec que força majoritària a la taula, tot i que els boníssims caneló o lluç també s’emportarien vots. La terrina de llebre no ha acabat de convèncer a tothom: a mi si, la textura així tipu paté de la llebre, amb les notes de xocolata i el foie…. nyam nyam. El gin tonic, refrescant i amb sorpreses, ideal just acabats els segons, i el segon postre potser és l’únic que m’ha semblat una mica fluix de tot el menú. El combo café/petit fours ha recuperat la bona línia del menú per deixar-nos un molt bon regust i ganes de tornar-hi d’aquí un temps, provant un menú de temporada ben diferent.

De vi hem pres un Vall del Calàs 2004, un Montsant, del que dins la meva poca educació en matèria de vins puc dir… que m’ha agradat molt 🙂 Pel que m’he fixat els preus dels vins -dels que coneixia-, estaven sobre dos vegades el preu que val en botiga, en el cas del que hem triat veig que una mica menys del doble.