Can Major (Montmeló)
Diumenge passat dinava al Daica, a Mallorca i comentàvem les diferències de preu amb els restaurants de Barcelona. Allà vam disfrutar d’un menú no diria impecable sinó espectacular per 30 euros. Això traslladat a un local al barri del Born hauria estat als 45-50 segur. Tenen el “problema” que estan a Llubí, a la Mallorca interior, lluny de Palma, i això fa que no tinguis la corrua de gent que t’hi passa per davant. Necessites el boca orella i les recomanacions de gent que hi ha menjat (que de moment els hi està funcionant molt bé, especialment amb el sector alemany). Comentava això del Daica perquè ahir vaig tornar a viure una situació semblant, al restaurant Can Major, que està a Montmeló (c/Major, 27 Tel. 93 568 02 80) i on vam disfrutar d’un sensacional menú degustació que costava 25 euros. A Can Fanga seria molt més i en el fons no agafa tant lluny: en tren en no gaire més de 20 minuts des del centre de Barcelona t’hi plantes. Si has de fer gaires parades de metro ja vens a tardar això.
Al Can Major m’hi van portar els amics de La cuina vermella que, com el restaurant, estan donant suport al moviment Slow Food, de disfrutar de la gastronomia amb calma, tractant bé el producte, recuperant varietats antigues, potenciant verdures i fruites locals i de temporada. El menú degustació va ser una espècie de passarela de models de productes, d’un oli del Vallès de varietat pròpia fins a unes maduixes de l’hort passant per bledes vermelles o faves. El restaurant el porten un parell de germanes, la Sarai a la sala (simpatiquíssima, ens va recomanar un parell de vins molt encertadament) i l’Anna a la cuina. Que ho fan amb carinyo i es nota.
D’entrada ens van posar un petit assortit de productes del mar, amb unes gambetes gustosíssimes, uns musclos amb salvia, uns seitonets arrebossats amb farina d’espelta, unes navalles amb espàrrecs tendres -collonut- i una combinació que funcionava de meravella: escopinyes amb martini, llima i cardamom.
Després va venir un trio de primers per aplaudir. Primer un “bombó” de bleda vermella farcida de formatge (se me n’ha anat del cap quin era) per posar sencer a la boca i deixar que t’explotés a dins. Després un plat que quan van anunciar l’alineació d’ingredients ja tenia clar que era gol per l’esquadra: coca amb carxofes, ceba caramelitzada, un formatge blau i pernil del bo. Després, aprofitant que és temporada de faves, un trosset de pastís de faves amb menta, molt lleuger, textura tipu mousse, impecable i amb una punta de tòfona d’acompanyament. La suficient per donar gustet sense passar-se.
Segons: un arròs gustosíssim de conill (es veu que els arrossos són especialitat del restaurant, entre ells el de peus de porc) i per acabar un caneló de garrinet, que tot i estar ja a punt d’explotar vam engolir i disfrutar sense queixa.
Per tancar un dinar llarg i fenomenal de disfrutar del menjar, el bon vi (ens va agradar especialment el “Rombes d’arlequí”, de Tarragona) i la bona companyia, un pastis de massa sablé, iogur i xocolata blanca, amb maduixes. Cafè, gintonic (amb una ginebra que fan a Caldes de Montbui, la Dry Gin 19, molt aromàtica) i un somriure de felicitat (que a vegades es pot confondre amb el de taja, i sovint van de bracet).
Nota: entenc que el menú degustació habitual no porta tal quantitat de plats: al conèixer molt els meus companys de taula, la Txell i el Kike, ens van portar algunes cosetes extres “perquè provessim”. Encantat, jo!
Com habitualment, vaig fer fotografies dels plats amb el mòbil, que podeu veure a un àlbum. Estan una mica fosques i amb un punt de desenfoc, aviso. Dels plats diria que només em vaig deixar de fotografiar per oblit els seitonets.
Bon dia Roger,
Sempre és un plaer cuinar pels amics de la cuinavermella!! Celebrem que t’hagi agradat!! Moltes gracies per les teves paraules ens omplen, són el reconeixement a l’esforç! Torna quan vulguis estarem encantades de rebre’t!!
ptns.