Compartir (Cadaqués)

Feia ja molt de temps que tenia ganes de visitar aquest restaurant de Cadaqués, i tot aprofitant un cap de setmana molt rodó per la Costa Brava ens hi vam acostar. És el local que van obrir fa un parell d’anys els caps de cuina que hi havia al Bulli quan va tancar: Mateu Casañas, Oriol Castro i Eduard Xatruch. En vaig començar a llegir coses, apuntant que tiraven per un tipus de cuina tradicional on la tècnica més bulliniana tenia un paper secundari i la successió de cròniques i fotografies d’Instagram no parava de fer créixer les ganes.

El nom del restaurant vol ser filosofia a l’hora de demanar i menjar: platets per compartir. Dels primers de la carta n’hi ha uns quants fins i tot que es poden demanar en mitja racció, cosa que vam aprofitar. 3 mitges raccions (amanida de tomàquet, maduixes i espuma de parmesà / bunyols de bacallà amb aire de mel / sardines en amanida líquida) i un altre de sencer, un caneló de tonyina es-pec-ta-cular.

El caneló crida, però no em voldria passar per alt els altres plats. Per exemple, els bunyols de bacallà, que eren meravellosos, i més combinats amb la cullerada lleugera de l’aire de mel. Una incorporació de 10 a una recepta tradicional executada a la perfecció.

De segon va caure un dels arrossos que tenen en carta, el d’ibèrics amb trompetes de la mort. Fantàstic, contundent, greixoset, tot i que a posteriori vam veure que vam fer un gra massa demanant. Entre els entrants (els que he posat eren per dos), l’arròs i els postres, que en vam fer dos: uns bombons que explotaven xocolata líquida dins la boca i un coulant d’avellana molt bo (que diria que havia provat semblant al Tickets?) però que ens va agafar ja amb tota la sang del cos concentrada en la digestió i allunyada de potenciar les activitats normals del cervell.

No tinc massa dubtes que hi tornaré, tot el que vam tastar va estar a un nivell molt alt (inclús el gustós aperitiu cortesia de la casa de suc de taronja sanguina, campari i espuma de vermut). No és per anar-hi sovint, que no és barat però el què pagues s’ho val. Jo calcularia, fent un àpat normal (algun plat menys que els que vam menjar) i amb vi, la cosa s’hauria de moure en la forquilla dels 50-60 euros. Després si ja afegeixes ostres o arrossos de llamàntol , que és el què pica més, si que s’enfilaria més…

Si voleu curiosejar la successió de plaers, aquí va l’álbum de fotos de l’àpat.