Després, uns carrers més amunt, sessió de cine al Verdi: Super size me, el famòs documental anti-McDonalds. Un tio que es dedica durant 30 dies a menjar al McDonalds l’esmorzar, el dinar i el sopar per demostrar que és dolent per la salut. El resultat francament no sopren. El film té un bon ritme i molt d’humor i fa que t’agafi mal de panxa veient el tio aquest tio menjant Big Mac rere Big Mac. Gairebé surts de la pel·li amb un sentiment de culpabilitat: no m’alimento prou sanament! Excepte el final (la conclusió sobra), un film molt entretingut, molt a l’estil personalista del Michael Moore, però amb un tio que (com a mínim de moment) no em cau tan malament (per moltes veritats que digui).
Clar, pq mola més anar contracorrent i que et caigui malament el Michael Moore…veig que els Republicans se n’estan sortint bé d’una nova campanya de desprestigi sobre un enemic públic
ola soc la laia algu emvol coneixer x cuinar cuina xungaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa?????????????????????? us fare coses rares