El barquet
El Barquet és un restaurant de Tarragona (c/Gasometre, 16 977 24 00 23) ideal per donar-se un homenatge de cuina de peix. Avui hi he anat per primer cop i he disfrutat moltíssim. S’hi toca el tema arrossos varios i per indicacions n’hi ha un de verdures i sipionets que és espectacular: avui no n’hi havia que sembla que els sipionets no es poden pescar en aquesta època. Hem pres un “romesco d’arrós amb tonyina amb un punt picant”. Traduïnt: un arrós caldoset amb gust arromescat, amb trossos de tonyina i de sepia i tal com venia el seu nom, una mica picantet. Espectacular, i a més començava molt bé i a mesura que anava baixant del plat -no sé si serà perquè estava menys calent- encara es tornava molt més bo. A més era un bon perolo d’arrós que permetia repetir i acabar amb ganes de fotre una clapadeta. Hi havien altres arrossos -a banda, amb llemantol, un amb kokotxes de bacallà… Abans per picar, uns gambons d’aplaudir -gambes molt petitetes i amb un arrebossat molt finet que es menjaven totes elles, cap i tot- i unes cloïsses amb salsa d’all de llàgrima. D’alegria, especifico. Els postres també molt bons -un puding de canyella amb salsa de llimona, per ex.-. I no ha sortit especialment car -comparant-ho amb altres restaurants de peix de menys qualitat i més preu: 28 euros per cap -amb vi, algun postre i cafés-. Comparant-ho amb l’atraco de 36 euros que em van clavar la setmana passada al Foro (un argentí al Born que no està mal però és massa car) surt barat. També cal puntualitzar que dels entrants (els dos més un de formatge-que no falti mai-) hem optat per la gamma mitja-baixa, que també n’hi havia que picaven bastant més.
Apunt actualitat política: en una de les taules hi havia dinant el Carod-Rovira. Semblava ben alegre i rialler. El trencament del tripartit no l’ha sumit en una gran depressió.
Ni en temps del Guruzeta…”manos arribar el born es un atraco”