Granja Elena

És curiós trobar un restaurant com aquest en ple passeig de la zona Franca (número 228). Darrere de Montjuïc, en un barri eminentment obrer hi ha un local molt atrafegat (impressionant com s’omple cada dia – reserveu – 933 32 02 41!) on hi entra una clientela que difereix força amb la que transita pel barri. Més de Sant Gervasi o Sarrià, perquè ens entenguem: senyors amb americana, senyores ben vestides, gent que en general fa pinta de llegir la Vanguardia i votar a CiU. El local però no és un exemple de decoració upper Diagonal: és més un bar dels de tota la vida (estret, sorollós), tot i que més net i cuidat, això si. Aquests clients tenen diners (és molt fàcil que el compte se’n vagi per sobre dels 50 euros) però bon gust: jo és dels restaurants de Barcelona i àrea metropolitana que recomanaria a ulls clucs a algú que em demanés un molt bon restaurant d’aquí, el tindria a nivell d’altres com el Caldeni o el Bohemic. Dels de no per anar-hi sovint, que el pressupost és el que és, però si per anar repetint quan es pugui!

Estan oberts des del 1974 i aquest any celebren el seu 40 aniversari, com certifiquen a la carta (primers, segons i postres). Si li feu un cop d’ull veureu que tot fa una pinta increïble sobre el paper i que els preus no són especialment baixos. Primers a 15-20, segons a 20-30. Ara, el producte que fan servir és excel·lent i el toquen el just i necessari. Hi vaig anar al setembre passat (fotos) i hi vaig disfrutar una barbaritat, una cosa a priori tan senzilla com una amanida de sorell marinat amb tomàquets cherry era fantàstica. De fet el meu pare, cultivador de tomàquets en l’intimitat, en va guardar grana i tot, de convençut com estava de lo bons que estaven. Els calamarcets saltats amb ceba confitada, una passada i l’steak tartar també el toquen molt i molt bé, acompanyat d’una estructura megalítica de torradetes i un gelat de mostassa. O l’arròs amb foie i bolets, força estratosféric. De les postres que he provat em quedo amb un coulant d’avellana amb gelat de iogurt que tinc classificat a la carpeta eròtico-festiu. Luxúria.

Hi vaig tornar la setmana passada (fotos) i tot i el mal regust que portava a sobre (la meva batalla contra el carnet de moto A2 amb una nova derrota) vaig disfrutar molt, una altra amanida notable de primer (amb un magret fumat molt bo) i uns musclos fregits en escabetx per picar, molt gustosos. Aquest cop vaig moure’m de l’steak tartar al peix i vaig encertar amb un turbot sobre un llit de patata i botifarra del perol. La barreja de carn i peix es deixava estimar molt.

Nota per a mi mateix: tinc uns deures pendents amb la Granja Elena: esmorzar de forquilla.