La Pubilla

Novetat a l’apartat grans menús de migdia a Barcelona: La pubilla (plaça de la llibertat, 23 Tel 93 2182994). N’havia llegit algun bon comentari i a més està localitzat a Gràcia DF. Concretament tocant al remodelat mercat de la Llibertat (que no havia tingut ocasió de visitar i que els hi ha quedat maco maco). Fan esmorzars de forquilla (m’encanta el concepte, encara que el practiqui menys del desitjat) i menús de migdia, de dilluns a divendres. El dissabte al migdia també obren i fan carta. Es defineixen com a “cuina casolana i de mercat que fa cantar els àngels”. I feta la primera visita (en properes acabarem de confirmar-ho), subscric àmpliament l’auto-elogi. Fan cuina de “a 10 metres del mercat”, senzilla, molt bona, d’arrels catalanes però amb alguna pinzellada italiana (opino gratuïtament jo amb la perspectiva que em dona haver-hi anat només un dia).

Són 12 euros el menú (primer, segon, postre i beguda). Avui per exemple, hi havia sopa de musclos, coliflor amb morro i penne alla norma (amb alberginia, un amor sicilià que tinc) de primer. Escalopins amb pesto i carbassó, lluç al forn i galta de porc, de segon. I tiramisú, mandarines o sorbet de mores per culminar. Suposo que cuina de mercat i cuina de producte deu voler dir el mateix i és el que hi ha. Productes bons i ben tractats, sense que la tècnica o la presentació els prengui protagonisme. La sopa de musclos que he pres estava fantàstica, ideal per aquesta època, amb bon suc, uns quants musclos i un bon conjunt de verduretes al punt (tomàquet, ceba, pastanaga, all…). Els altres dos primers també estaven al nivell. De segon, he triat els escalopins, no gaire fets -com m’agrada- i amb el pesto i carbassó lligant perfectament. Però encara m’han agradat més les altres dos opcions, tant una melosa galta al forn, d’un gust intens, com el lluç al forn, d’aromes i gustos boníssims. Si abans he dubtat, als postres si que ho he tingut clar, tirant pel tiramisú, servit en copa, ben disfrutat i ideal per tancar un menú que recompensa de sobres el preu que es paga.

Tant de bo els hi vagi molt bé i aquest estil de menú diari amb amor, qualitat i accent català guanyi terreny a tot arreu (especialment cap a Esplugues, on tinc la feina, que ens fa falta!). Pel que he vist, la cosa els hi va bé. Hem arribat a la 1.30 (amb reserva) i aviat ja ho tenien ple i amb gent esperant a que es buidessin les taules. Per telèfon reserven de 1 a 2 i de 3 a 4. Entremig, el primer que arriba, s’emporta la taula!