Mas Prades (disfrutant de menjar al Delta Vs BCN opportimity week)

El dissabte, a Les Moles, el diumenge -aprofitant un fantàstic cap de setmana al Delta, amb fotografies de flamencs i altres ocells incloses- al Mas Prades. Un restaurant que coneixien els meus pares d’una altra ocasió i a part d’un hotel amb molt bona pinta, treballa molt bé la cuina del Delta des de la seva localització, prop de Deltebre, amb carretera a un costat i arrossars a l’altre.

Allà vam fer un menú de 30 euros (vins de la Terra Alta inclosos) d’una relació qualitat-preu sensacional. Per picar, unes croquetes d’alberginia i pernil, després una amanida de ventresca de tonyina que em va semblar equilibradissima, on no sobrava res i el peix com no, boníssim. Després un plat per compartir de calamarsons amb carxofes, que cantaven els àngels amb el suquet que l’acompanyava i per acabar aquesta bateria d’entrants uns musclos. Que en general no en sóc massa fan, però d’aquests si que em van agradar. Fets en un forn amb brasa, havien agafat un gust fumadet que els hi sentava de meravella.

Calamarsons amb carxofes

Després el plat principal: “arròs melòs amb ànec khaki del Delta fet al foc de llenya”. Una senyora paella, ben curulla (vam repetir, però ja anant al límit) amb un gra que estava al punt i entre el greix de l’ànec i el fumat de la llenya era una cosa per no perdonar. No sé si és l’arròs per excel·lència del Delta (mira que hi arriben a haver ànecs!), però cal provar-lo. A les postres no van baixar nivell, amb una sopa de crema catalana amb un gelat de torró al mig. Molt molt bo. A sota, les fotos de l’àpat:

I tinc ganes de recalcar el preu per un senyor àpat com aquest: 30 euros, beguda inclosa (també tenien un menú per divendres i dissabte a la nit a 20 euros). Aquella sensació que surts de Barcelona i les coses baixen de preu. Ha estat especialment sagnant aquesta comparació perquè en una setmana on he fet un gra massa de menjar fora de casa he fet un parell de visites a restaurants de la promoció BCN restaurant week. Entenc que és una cosa que es fa per acostar restaurants cars a tothom i que amb uns preus accessibles flipis amb el què hi ha i un altre dia decideixis estirar una mica més el pressupost i provar el restaurant més a fons. Vaig anar al Loidi, que amb una ampolla de cava entre tres va sortir a 36 per cap i al Indochine, que amb una ampolla de vi també entre tres a 33 per barba. Vins i cava en la gama baixa de preus dels que oferien els restaurants. Del Loidi -restaurant amb firma de Martin Berasategui- no hi vaig sortir gaire entusiasmat. Un fals risotto -fet amb pasta, molt millor el que havia provat al Bohemic- que no em va emocionar especialment, una carn que si que estava realment bona acompanyada d’unes patates que no tant i unes postres -capuccino de xocolata blanca amb cireres- molt fluixotes. A l’Indochine va ser pitjor. N’havia llegit bones referències i al final les opcions del menú ens van acabar presentant uns plats (uns farcellets fregits i un porc amb tamarind vaig triar jo) que no quedaven massa per sobre de la mitjana dels asiàtics que he provat a Barcelona, incloent xinos de menú.

Vaja, que l’any que ve m’ho pensaré bastant abans de repetir. També cal dir que fa uns mesos vaig aprofitar una oferta del BCN opportunity (o alguna cosa semblant) per visitar el Caldeni a aquest mateix preu i va ser una experiència fabulosa. Que després d’haverlo provat en versió menú migdia em va acabar de decidir a provar-lo si o si en versió llarga de carta o menú degustació (nota: encara a la llista de coses pendents).

You may also like...

3 Responses

  1. Massitet ha dit:

    Nota presa, Roger!
    Haurem d’anar a Deltebre a fer cas d’aquesta colla de pixapins que coneixen el territori millor que nosaltres! Bromes a banda, l’arròs en qüestió m’ha fet salivar tot i escriure a mitja tarda… Waw!

    I això de la BCN, la veritat és que mai he aprofitat la cosa per conèixer coses noves. No em preguntis perquè, però no m’hi he sentit cridat. I després d’aquest post, doncs encara menys…

    Roger Compte: servei públic full time! 😉

    Salut!

  2. Marina ha dit:

    Em sembla que et copiarem la proposta, això fa de bon conformar. I el delta està espectacular, a aquesta època…

  3. Roger Compte ha dit:

    Massitet: Potser és trobar el restaurant… el què et deia amb el Caldeni, era una proposta semblant i va ser brutal.

    Marina: endavant! Bona època… ara els camps regats i suposo que en cosa d’un mes o por ahi ja començaran els camps a estar macos macos

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *