Piccola cucina italiana, a la Floresta

Aquest és un d’aquells llocs que si no te’l recomanessin no t’hi aturaries. Agafant la carretera de Vallvidrera que porta de Barcelona fins a Sant Cugat, a l’altura de la Floresta, a mà esquerra (número 86) queda una construcció blanca i allargada que prendries més per una barraca o un garatge. Val la pena deixar el cotxe o moto a l’esplanada que hi ha davant i adentrar-s’hi, que hi fan una cuina italiana de les que val la pena provar. També s’hi pot arribar amb els ferrocarrils de la Generalitat, estació de La Floresta, i caminar uns 10 minuts. Millor consultar la seva localització exacta al Google, que a algunes webs vaig veure que no la tenien massa fina.

La Piccola cucina italiana (telèfon 628885058 o 628638878) el vaig descobrir per un post al blog dels The Rossinis. Les referències n’eren molt bones i no anaven errats. Ni un pèl. Hi he anat un parell de vegades, un cop sol entre setmana i un altre en un grup de 10 i les dos ha estat una experiència sensacional. Per disfrutar del tot de l’immersió italiana t’has de deixar portar pel Vittorio, napolità i ànima del lloc, que t’aconsella en menjars, vins i postres. I a sobre de regal et porta bon rotllo i explicacions sobre cuina italiana.

Piccola

El cartell a fora ja és una declaració d’intencions: cuina de la nonna, l’àvia. Realment el menjar que et porten a taula dona la sensació de molt casolà, sense excés de floritures. Gustosíssim, hi ajuda que els hi portin molts ingredients des d’Itàlia. Com uns tomàquets cherry que acompanyen la mozzarella i que no tenen res a veure amb els que normalment trobo. Dolços, molt bons. De la mozzarella precisament i d’un altre formatge fresc, l’Stracchino, ens comentava el Vittorio que li arriben els dimecres directament del país transalpí, que seria per tant el gran dia per tastar una mozzarella fresca fresca, com les que no es troben aquí.

El dia que hi vaig anar entre setmana vaig agafar un plat de pasta de segon i un petit pica pica de primer. Avui hem fet un menú degustació, que són 20 euros, postres, beguda i cafés a part (ha sortit a 33, anant gairebé a una ampolla de vi per cap!) De primer vàries coses per provar, des dels formatges, a uns plats de pasta freda (curiosos uns petits gnoccis amb mongetes), una bressaola farcida, una pasta de gorgonzola per sucar amb api o un assortit d’antipasti elaborats dels que no puc recordar noms concrets (borrosos els records, borrosa la foto), però dels que puc dir que el que portava albergínia era de fer l’onada a les nonnes del món.

Pasta

De segons hem provat tres tipus de pasta: l’inici amb una amb bolets, impecable, però a mi me n’ha destacat una, en cassola de fang (l’especialitat de la casa ens deia), amb alberginia, alfàbrega i tomàquet, que va al forn. Entre vins, i bon pa encara hem aconseguit treure forces per compartir unes quantes postres (consell: deixeu lloc). El tiramisú és espectacular, els cannoli també i la sorpresa en el meu cas (per no haver-lo tastat mai), un pastís napolità que es diu Pastiera. El proper cop, el repeteixo.

Un italià a tenir molt en compte, on podrem provar plats diferents al que s’ofereix a la majoria dels que tenim per aquí, amb molt encant i personalitat pròpia (també hi haurà qui desitjarà una cosa més a l’ús i no s’hi sentirà tant a gust, imagino). Molt interessant l’opció de fer visita en grup (comptant que a davant hi ha lloc fàcil per deixar el cotxe). Els preus són fixes: menú de 2 plats a 14 euros i menú degustació a 18 per dinar entre setmana, a 18 i 20 respectivament les nits i caps de setmana.

You may also like...

4 Responses

  1. Jordi Castaño ha dit:

    Hola Roger

    El plat que nomenes d’albergínies és un dels seus millors plats (almenys ell sempre ho recomana) i porta, a més d’aquella, tomàquet i alfàbrega com bé dius, pasta (rigatoni crec) i mozarella i parmesà, i acabat al forn. De totes maneres, se’m fa complicat triar un sol dels plats que prepara. El millor de la seva cuina, és que constantment et sorprèn amb nous plats.

    Pel que fa a les postres, coincideixo plenament amb la pastiera que, encara que no sóc massa de dolços, crec és un dels millors pastissos que he provat.

    Jo ja porto unes quantes visites al restaurant (jugo amb avantatge doncs visc a prop i puc anar caminant) i per a mi no hi ha millor lloc on menjar autèntica cuina italiana, i més amb la grata companyia de Vittorio, bon cuiner i millor persona.

    Salutacions!

  2. Roger Compte ha dit:

    Gràcies pel comentari! No dubtaré a repetir. Si a sobre va canviant molt, motiu de més! 🙂

  3. Jo hi vaig estar fa quasi un any i el vaig publicar amb divisió d’opnions. L’àpat va començar bé, però de cop el ritme i el tracte va decaure…

    Després d’intercanviar opinions amb alguns dels seus fans, vaig arribar a la conclusió, de que per anar bé, li has de seguir el rollo al propietari i si passes una mica d’ell (típic en mi), la cosa s’acaba espatllant.

    No sé si m’equivoco, però són llocs (i no és el primer on em passa), que ho li segueixes el rollo al propietari o la cosa no va tot lo bé que era d’esperar.

    En tot cas, els plats que van arribar al principi (curiosament quan hi havia una dona molt amable servint) estaven molt bons i aixó ho vaig publicar..

  4. Roger ha dit:

    M’ho crec, Ricard. En tot cas, si la cosa va bé, com ha estat el cas dels dos cops que hi he anat, molt bé.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *