Restaurants pels voltants de la Sagrada Família
Per variar una mica de format de text de restaurant que hi he estat uns quants cops i en faig una recomanació (que no crítica, el gènere el deixo pels que hi entenen més), ara concentro unes quantes recomanacions per una zona que freqüento força, que ens és bastant equidistant amb un grup d’amics que quedem sovint per veure’ns i anar a picar alguna cosa.
Començo per tres que estan molt a prop els uns dels altres
La taqueria: de tant en tant em ve de gust menjar mexicà i aquest és un valor molt segur. Petitó, acollidor, i amb una carta que fa salivera (a la web podeu consultar-la), ideal per anar-hi 4 persones (o vaja, múltiples de dos) perquè es facilita el compartir les ordres, que venen de 4 en 4 tacos (si no es poden crear conflictes). Els nachos complets, amb la seva longaniza, són fantastics, també m’encanten els tacos pastor o els alambres d’arrachera. De postres gelat de mango amb chili, que és una combinació molt curiosa! Si els hi demanes et porten un parell de salses especialment picants. La menys picant de les dues m’agrada molt, et provoca una coïssor potent però controlada en el temps, que és el que m’agrada. Fent birretes i tal, la cosa acostuma a circular als voltants dels 20 euros.
Bardeni: ja el vaig posar en la selecció d’entrepans però evidentment és molt més. És el germà petit del Caldeni, un dels meus restaurants preferits de Barcelona, i hi fan un format més de tapes. Tremendo el caneló, o l’hamburguesa amb salsa de París o sobretot l’steak tartar, que sempre cau. Aquest puja una mica més que l’anterior i és més habitual que s’apropi als 30. Ara, pagats molt a gust.
Anauco: aquesta hamburgueseria veneçolana la vaig descobrir pel blog del La hora del bagel (mireu-lo, que l’home té bon criteri recomanant!) i és un bon lloc per fer hamburgueses a un preu força més digne de l’habitual, de qualitat i acompanyades de bones patates i fins i tot és un bon lloc per mirar els partits de futbol.
I a continuació un ventall d’opcions molt diverses que he repetit i disfruto:
El señorio: deu n’hi do la quantitat de restaurants peruans que es concentren entre aquesta zona i tirant cap a camp de l’Arpa. Aquest és una opció recomanable per tastar la cuina peruana en format menú migdia (bo, bonic, barat) o carta (no tant). Aquest el vaig descobrir a través del Tiriti.
La cerveseria clandestina: tenen cerveses artesanals de tirador i d’ampolla (no és la millor selecció de la ciutat, però sempre tenen alguna coseta que val molt la pena) i això ho pots acompanyar de tapes, bones hamburgueses o un hotdog quilomètric.
Can Pizza (novetat novembre 2019): ja havia gaudit al restaurant d’El prat i ara han obert sucursal a la Sagrada Familia (passatge Simó, 21). Local amb la mateixa estètica i els mateixos bons aliments que l’original (al que estan ficats els del Xemei, italià recomanable). Les patates i els calamars amb sàlvia per picar i després una pizza, que són de les bones bones.
Casa Mariol: aquí és el lloc per anar a fer el vermut, però també tanquen relativament tard i hi pots anar a fer un sopar d’hora. A més de vermuts i tapetes, el què toca és menjar una bona clotxa (que havia llistat al recull de millors entrepans)
Wakasa 3.0.: opció més cara que les anteriors, però si mai tens ganes de japonesos i tens al cap l’opció “un dia és un dia”, un lloc imperdible! Al blog vaig parlar de l’última visita.
Lata barra: un lloc diferent i ben recomanable per un dinar o sopar sanot. És un lloc on es mengen llaunes de peix (sardina, caballa, tonyina), posades en plat i amb algun acompanyament tipus amanida o cuscus. Les llaunes però són molt i molt bones, franceses, de la marca Belle illoise. La de sardines amb olivada és espectacular, però les altres també una meravella. Bé per anar compartint i no gastar excessivament.
Ultims comentaris al blog