Cloud, gelats del Piemonte a la plaça Rovira

Fa uns anys que gaudim de bons gelats ben a prop de casa, a la plaça Rovira, a la gelateria Cloud. Els fa el Maurizio Lunardi, un italià del Piemonte que va decidir venir a viure a la ciutat i continuar fent el què ja feia a la seva terra, que són bons gelats.

Ell era dissenyador d’interiors i en algun moment, fa 15 anys, se li va instal·lar al cos les ganes de dedicar-se a la gelateria, amb l’obsessió de crear gelats de gran qualitat. Va fer cursets, va preguntar i va treballar amb un mestre gelader (el Marco Carnevale de la geladeria Macam). Al cap d’un temps ja va obrir la seva primera geladeria, de nom Amarena. Després va obrir més locals (fins a 7) ampliant a cafès, postres o fins i tot pizzes.

Després va venir un moment de decisió vital: ell d’un poblet de muntanya del Piemonte i la dona, de Londres, van provar de viure a Itàlia, però no va funcionar. Després van decidir venir cap a Barcelona: el Maurizio m’explica que el va convèncer el barri de Gràcia, que tenia un cert aire més de poble (celebracions populars, voluntariat per ajudar…) en el que se sentia més còmode. I un any després d’aterrar, ja va obrir el Cloud!

En arribar aquí va buscar alguna complicitat local i per un contacte va acabar parlant amb el Massimo Pignata, l’amo del Delacrem, també gelader d’origen piemontès. La conversa va anar molt bé i va teixir complicitats personals i a sobre els va servir per descobrir que havien treballat a la mateixa gelateria piemontesa! També m’explica que es porta molt bé amb una de les altres gelateries estrella de la ciutat, els del Parallelo.

Les estrelles de la funció

Des de l’estrena li ha anat tot molt bé, fins i tot sent ressenyat a diverses publicacions com una de les gelateries imperdibles de la ciutat. Quan li pregunto quins són els gelats estrella, no dubta gaire. El de festuc i el de xocolata negra, que en el seu cas es diu “Theobroma”(nom de la planta cacauera) i que compta amb una recepta molt personal, em diu. La seva aposta és fer gelats artesanals amb els ingredients de màxima qualitat. Ell treballa amb alguns productes d’aquí (els més frescos com la llet, el iogurt…) i d’altres que venen d’Itàlia (festucs, atmetlles…), que em comenta que té sentit perquè tota la indústria que dona servei a la geladeria està molt més treballada i preparada que la que hi ha aquí.

Si hi aneu de visita, no deixaria passar tampoc el d’avellana i si ve de gust una cosa més de fruita fresca, el de maduixa o el de mango combinat amb el de nata.

A més dels gelats, també munten nata per acompanyar gelats, granita o affogato: la barreja de cafè amb gelat que combinat amb la seva nata a sobre, és ben imbatible. És una nata boníssima, sòlida, muntada a mà i molt menys dolça que la que s’acostuma a servir aquí.

Una granita com Dio mana

Li sumaria a la gamma gelatera els granissats, que els fa quan arriba la calor, cap al juny. Em tenen enamorats tant el de llimona, pura llimona, com el d’ametlla que té un punt amarg que m’encanta i que als meus nens no, truc per no haver de compartir! El Maurizio m’explica que els granissats que s’acostumen a trobar a Barcelona són gel picat amb un xarop per sobre. La granita de veritat no, és pura fruita, suc de fruita picada i gelada, sense sucre excessiu i mantinguda a una temperatura molt menor que els gelats.

Restaurants que recomana al barri

Li demano que em recomani alguns llocs per menjar al barri. Em parla del clàssic dels clàssics, la Panxa del Bisbe, el Disbarat al carrer Montseny i Can Punyetes, un lloc on menjar una bona carn.