El pa de parròquia del Forn Europa
El Forn Europa és un dels de més tradició a Gràcia. Ja porta un centenar d’anys fent bon pa; l’any 1957 el va agafar el Ramon Trepat i li va donar el nom actual. Ara al capdavant del negoci hi ha el seu net, el Mario Tortosa Trepat.
El seu avi hi va començar a treballar amb la seva dona i les seves filles. Al cap d’un temps van quedar sols els pares del Mario i quan aquests han arribat a l’edat de la jubilació, hi ha entrat ell. Des de petit s’havia mogut pel forn, i als 16 ja hi anava ajudant i treballant, però no tenia al cap seguir la tradició familiar perquè “és un ofici molt dur”. Va estudiar enginyeria industrial però un cop va acabar els estudis, el cor panarra el va portar a tornar al forn i dedicar-se a aquest ofici, que té el seu punt dur, com deia, d’horaris “diferents”.
Els pares del Mario són els que van començar a apostar per treballar amb farines diferents: integrals, baixes en gluten, de molts diferents tipus de cereals. Ara per exemple els funciona molt bé el pa fet amb Teff, una farina d’Etiopia baixa en gluten. A la part més de dolços també treballen els productes baixos en gluten i amb poc sucre. Però a casa ens quedem amb els minicroissanets que són la petició dels nens quan hi anem a comprar pa. En fan de normals i amb xocolata i els caps de setmana (o per encàrrec) tenen varietats ben bones com taronja i xocolata o de poma.
El pa de parròquia del Forn Europa
És el pa estrella del forn, el que fa més temps que fan i un pa ideal per fer amb tomàquet. De molla tupida, el triaria de company ideal per una botifarra a la brasa! Fan anar farines mòltes a la pedra, que són menys processades i els donen aromes més intensos al pa.
És un pa de llarga fermentació. Primer es fa la poolish i es deixa fermentar en fred un mínim de 12h. Un cop ha fermentat la poolish es fa la massa final on també s’hi afegeix massa sobrant del dia anterior (massa mare), així es va passant el cultiu dels llevats durant el pas dels anys. Aquesta massa es deixa reposar en bloc unes 4 o 5 hores i es tallen les peces individuals (parròquies) que es deixen reposar entre mitja hora i tres quarts més i ja s’enfornen. Al forn hi passa gairebé un parell d’hores.
És un pa molt poc manipulat, només el fermenten, el tallen i enfornen. Això dona lloc a un pa diferent: al no manipular-lo gaire, els gasos de les fermentacions es van quedant dins del pa i això ajuda a donar-li un gust característic: si l’oloreu hi notareu un punt àcid.
Què ens recomana de menjar a Gràcia?
El Mario recomana la pastisseria Carrió, al carrer Bailén, que ara porten dos germans joves, que fa un parell d’anys van guanyar el premi de la millor coca de Sant Joan i que em diu que treballen molt bé. De menjar, ell és molt de sushi i va força a un restaurant japonès que hi ha també al carrer Bailen, el Kaguya, que diu que al migdia fan un menú a bon preu que està molt bé.
Ultims comentaris al blog