Els entrepans planxats de La Rovira

L’Àlex tenia un bar, al carrer Torrent de les Flors: El col·leccionista. Allà va conèixer la Noemí, es van enamorar, van agafar un altre bar al mateix carrer: el Cara B (aquest ja no funciona) i al cap d’uns 3 anys van començar a tocar el tema de les cerveses artesanes. Va passar el temps, van buscar alguna alternativa per deixar laboralment el món de la nit i van trobar el local on hi havia hagut el bar Comulada, a la plaça Rovira.

La clàssica història de noi coneix noia coneixen cerveses artesanes creen referent a Gràcia.

La Noemí i l’Àlex van obrir La Rovira l’any 2015 després de parlar-ho bé amb els propietaris que no només volien llogar el local, que portava anys tancat (suficients per servir de decorat a “Any de Gràcia” del Ventura Pons), sinó que volien estar segurs de poder-hi tenir algun negoci que els agradés. El seu projecte de La Rovira era fer un bar pensat per a la gent del barri (encara que hi arribi turisme per proximitat amb el Parc Güell) que combinés l’aposta per la cultura de la cervesa artesana amb fer uns entrepans ben treballats.

La Noemí davant de La Rovira

Això de la birra artesana ha anat creixent exponencialment, però quan van obrir La Rovira, a Gràcia hi havia bàsicament el Cara B i el Catalluna com a bars enfocats a la cervesa artesana. Quan van inaugurar, la seva era l’aposta amb més tiradors del barri (crec que encara l’és!). Des de llavors han anat creixent: van haver de reformar el local i es van annexionar el del costat (on hi havia la Granja Comulada) i ara amb la pandèmia han guanyat una terrassa que els ha donat molt joc.

Els entrepans planxats

Primer punt a destacar dels entrepans: els noms. Tots estan batejats amb carrers del barri, dels més propers a la plaça Rovira: Joan Blanques, Cardener, Escorial, Martí, Legalitat…

Segon punt: el pa. Ingredient principal i fonamental d’un entrepà. El seu l’encarreguen al forn Providència (que no fa gaire va quedar finalista al concurs de pans de Sant Jordi), i els hi fan especialment per a ells, amb l’estil de pa que buscaven, tipus pagès incorporant farines integrals. 

L’entrepà guanyador: el Reig i Bonet, el més demanat. Porta mozzarella ratllada, alvocat, ceba vermella marinada amb lima, pit de pollastre i salsa chipotle (feta amb maionesa i chipotle, un pebrot picant d’origen mexicà). Posen tots els ingredients entre llesca i llesca i el posen a la planxa. 

Un Alzina, amb albergínia i tomàquets secs

La beguda: tenen moltes cerveses per beure, però podeu apostar per la que porta el seu nom, La Rovira. Els la fabriquen a La Guineu, un dels referents catalans en cervesa artesana, segons una recepta que ells els van definir. Una espècie d’IPA (Indian Pale Ale, cerveses de gust a llúpol pujat i amargor notable), més accessible per a tothom.

Tenen carta d’entrepans per menjar tot el dia i també un bon menú de migdia que combina un primer plat amb mig entrepà.

Com els ha anat amb la pandèmia?

Al principi va ser dur, amb el primer mes tancats del tot. Després van intentar fer teca i beure per emportar. Les primeres setmanes els va costar, però em deia la Noemí que van anar creixent i la resposta del barri va ser molt bona. Ara gràcies a la terrassa ja tornen a estar gairebé tots treballant, són 12. 

Què ens recomanen de menjar a Gràcia?

D’aquí al costat de La Rovira, al restaurant La Perillosa (on hi havia La panxolina) a la Noemí li agrada molt el ceviche (jo hi afegeixo: els dijous fan unes hamburgueses de cochinita pibil per emportar que són ben bones). I un altre lloc que li agrada per fer un gran menú de migdia, al carrer Astúries, el Can Tresó. Tanca el trio dels restaurants amb la Bodega Manolo, a Torrent de les Flors. “Bon menjar i molt casolà”.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *