Els pasteis de Betlem d’A casa portuguesa

No fa falta viatjar a Lisboa per tastar uns pasteis de Betlem com Déu mana. Els que fan a A casa portuguesa, a la plaça del Diamant, són dels bons-bons. Crema per enamorar els golafres i una base de full que no perd el crec-crec.

A Casa portuguesa la van obrir la Leonor i el Pedro (que ara viu a Portugal) el 2006. Van venir a Barcelona per estudiar un curs de guió de cinema i van trobar a faltar un racó de cultura i gastronomia portuguesa. Tot i no tenir experiència en gastronomia, van obrir l’A casa portuguesa al carrer Verdi (on ara hi ha La pasticceria siciliana). La base era la pastisseria portuguesa, però també hi podies fer un cafè i hi feien activitats culturals d’artistes portuguesos. Va durar uns 7-8 anys fins que arran d’un conflicte amb l’Ajuntament sobre llicències d’ús van decidir tancar-lo.

El 2011 ja van obrir el local actual de la plaça del Diamant, tot i que anava més enfocat a artesania. Després d’un període en el qual van apostar per un restaurant de cuina portuguesa al carrer Aragó, el 2016 van acabar reconvertint el local actual en un negoci més semblant al del carrer Verdi, per alegria dels fans dels pasteis de Betlem. També hi van incorporar el pa que era un producte que a Verdi no tenien.

Els pasteis de nata o de Betlem

Els pastissets van ser creació de les monges del monestir dels Jerònims a Betlem i allà trobareu els “autèntics” com a pasteis de Betlem. A la resta de Portugal se’ls diuen pasteis de nata. A l’A casa portuguesa van optar pel nom original per evitar la confusió entre el nata portuguès (crema) i la nostra nata. De fet, el seu primer pastisser havia treballat al famós local de pasteis de Betlem i va venir amb la no-tan-secreta recepta. 

La Leonor em diu que quan va a Lisboa els bons (ha caigut qualitat per la industrialització) són els de Betlem i els que fan a la Manteigaria Chiado. Aquests darrers els he tastat i no només són fantàstics sinó que hi pots passar ben entrada la nit a comprar-ne. Després d’anar a fer una ruta de bars, quina alegria que donen els pasteis!

Els que podeu comprar a Gràcia són molt bons i vaig voler saber com els fan. D’entrada, a part d’ingredients de bona qualitat, sembla que hi ha dos punts importants. Primer: que la massa de full descansi d’un dia per l’altre (que no passa gaire sovint, perquè en general són bastant industrialitzats). Segon: tenir un forn molt potent que arribi als 450 graus. El seu se’l van fer portar de Portugal. Si ho intenteu a casa, amb un forn casolà, ja teniu un motiu pel qual no us quedarà igual! Al seu, el cop de calor tan fort, fa que en 5 minuts qualli la crema, s’infli el full i quedi ben cruixent.

La crema té els ingredients habituals (llet, ous, maizena, pell de llimona, canyella). La llet s’ha d’afegir bullint perquè formi una nata a la part de dalt. Si no es posa bullint, no acaba de quallar tal com toca. 

Un cop fet, al pastisset és habitual tirar-li una mica de sucre llustre i canyella. La Leonor em diu que per acompanyar-lo el beuria amb un porto, però a Portugal l’habitual és menjar-los mentre fas un cafè. Costen 1,30€ la unitat.

Com els ha afectat la pandèmia del coronavirus?

Quan tot va parar, estaven espantats i van tancar com tothom. Al maig van tornar a obrir i van recuperar el ritme de vendes d’abans. De fet, em diuen que potser una mica més i tot. En concret van notar que pujava molt la venda de vins i especialment els vins més cars. Vins que abans venien només per Nadal o dates especials, ara han trobat més sortida. A més ara han incorporat un canal de venda online, a través de la seva web.

Què ens recomana tastar per Gràcia?

La Leonor, quan no dina a la botiga s’escapa a prop, al carrer Topazi, al restaurant “Tapeo amb Daniel Rueda” on diu que molt sovint demana un arròs tipus mar i muntanya que porta popets, “boníssim”. I també em recomana el vermut a granel que venen al Frucat, a la mateixa plaça del Diamant.