Big Train

Divertidíssima sèrie britànica que em va recomanar el Carles. N’he vist la primera temporada (la segona diuen que baixa bastant el nivell), que com sembla que és tradicional en els formats televisius de les illes britàniques arriba en sis dosis. És la primera sèrie que va fer el Graham Linehan després de la molt i molt brillant Father Ted (i abans de fer IT Crowd). En aquesta, el format de la sèrie són capítols de mitja horeta plens de gags sense relació entre si. L’únic fil conductor entre els sis capítols són uns gags d’animació que mostren les retransmissions dels campionats mundials de mirar-se als ulls sense parpellejar. Els actors són fantàstics. El més conegut, Simon Pegg (Zombies party, Hot fuzz…).

Entra com un gintonic en nit assedegada, fa riure i somriure. Alguns gags són absolutament genials. Simples canvis que transformen escenes gairebé normals en hilarants. Veiem la historia d’un senyor des que es desperta i va a l’oficina. Ell ens la narra, veu en off. Però la veu és la d’un nen que sembla que faci una redacció demanada a l’escola de coses que ha fet durant el dia. O en un altre gag: un cap, que s’adreça als seus treballadors parlant de canvis a la cúpula directiva i anuncia que ja no se la podran pelar a l’oficina. Humor absurd del que m’agrada.

Com a mostra, el gag que obre el primer capítol: