Caprica

Tenia intenció de descansar de ciència-ficció després d’acabar amb molt bon sabor de boca Battlestar Galactica, però mira, la prequela aquesta m’ha acabat enganxant. No hi tenia dipositades excessives esperances però m’ha sorprés. És una prequela que ens situa al moment que es comencen a crear els robots cylons, la raça que a la sèrie mare estarà a punt de portar la humanitat a l’extinció (parlo del primer capítol, això no és ni spoiler). I si aquella era una sèrie de naus, aquesta ens situa a un món menys avançat, en cert sentit més pròxim a nosaltres i que toca molt directament temes com el terrorisme, internet, la nostra comunicació de dades a xarxes socials o fins i tot els problemes de les coses digitals gratis que aconsegueixen els hackers. No estem parlant d’un robot de l’SGAE, que seria una cosa terrorífica! És interessant anar seguint l’evolució d’aquests robots, les decisions que es van prenent, i el què passa al món virtual, dos mons paral·lels que ens venen a situar a una espècie de Matrix + Terminator. Més fins i tot una mica de Sopranos, que hi ha la màfia estil italoamericà de Tauron.

Puc parlar pels 9 capítols emesos, però la cosa de moment està aguantat un ritme trepidant i que enganxa. Amb un punt més dinàmic potser que Battlestar Galactica -potser no té la profunditat d’aquesta per altra banda-. Si no heu vist ni un capítol de Galactica es pot veure? I tant, com a molt us perdreu algun detall (petit i no tant, que el cognom Adama és important a les dos sèries), però es pot veure perfectament. Fins tot si es comença per Caprica, la cosa acabarà tenint un sentit cronològic!

I ja que estem en sèries: quina decepció l’última de Lost! Per molt que el capítol del Richard “muyayo” Alpert hagi pujat una mica el nivell. A veure si això va in crescendo i ho acaben salvant, creuem els dits.