Carnivale (i 2)

Vistos més capítols de Carnivale, em reafirmo en que és una sèrie a veure, per diferent i per ben feta (a veure si aconsegueixo evangelitzar algú). La careta d’entrada per començar em sembla sublim: una música ben especial on es barregen imatges historiques vàries (nazis, beisbol, ku klux klan…) amb uns dibuixos de cartes del tarot, tot diluït d’una manera especial, potenciat per la música que sona (i que, en variacions es va repetint al llarg dels episodis). Trobem dos personatges principals: el Ben Hawkins, noi perdut de somnis horrorosos i el pare Justin, que té una visió divina i decideix fundar una esglèsia pels immigrants en un local xinès a punt de derruir. Contràriament al què es pensa, el Ben té el poder de donar la vida, de curar aquells que estan malalts i en canvi el pare Justin (sembla que no voluntariament) té el poder de treure-la amb el sol desig.

La historia del pare Justin transcorre per un cantó i per l’altre el Ben, que recorre Estats Units amb el Carnivale, que és un circ de freaks (unes siameses, un home rèptil, la dona barbuda…) itinerant. Dins aquest circ em criden l’atenció dos personatges: un el del Samson, que és el que mou el cotarro i l’interpreta el nan de Twin Peaks. Amb un sentit de l’humor peculiar. L’altre és Lodz, personatge enigmàtic, cec, i continu bevedor d’absenta, que pot llegir ments. Raro com l’Apollonia, dona que està en estat vegetal però que es comunica mentalment amb la seva filla i és capaç inclús de tancar una porta amb el poder de la seva ment.

Si voleu baixar la sèrie de l’eMule es poden trobar subtítols en castellà buscant per “Carnivale terrorip”. Com a reproductor multimèdia faig servir el BSPLayer, que permet posar-hi fitxers de subtítols, a més de funcionar realment bé.