Chef’s table

imprimeix
Mentre aquí hi ha articles sobre la baixa qualitat de la gastronomia a televisió (Masterchef tirant pel reality, el Chicote fent veure que està a Tailàndia…), la cadena Netflix ha desembarcat a les sèries de gastronomia amb una meravella titulada Chef’s table. Una sèrie de 6 capítols, cada un dedicat a un xef: Ben Shewry (Attica Restaurant a Melbourne, Australia), Magnus Nilsson (Fäviken a Järpen, Sùecia), Francis Mallmann (Restaurante Patagonia Sur a Buenos Aires, Argentina), Niki Nakayama (N/Naka Restaurant a Los Angeles), Dan Barber (Blue Hill Restaurant a Stone Barns i New York City) i el Massimo Bottura (Osteria Francescana a Modena, Italia).

Massimo Bottura

D’entrada em va cridar l’atenció el creador de la sèrie, David Gelb, que és el que havia fet el deliciós documental Jiro dreams of sushi, una autèntica meravella. Després, que entre els noms de xefs no s’hi trobessin germans Adrià, els germans Roca, el René Redzepi i altres habituals dels documentals sobre la cuina més vanguardista. Ho dic com a punt positiu: estan massa vistos i m’agrada veure què fan altres xefs de primera línia. Dels 6 només n’havia llegit coses sobre 3, especialment el Massimo Bottura i el Dan Barber (que el tenia per una espècie d’Oriol Rovira nord-americà) i en menor mesura del Francis Mallman, de qui havia comprat per regalar un fantàstic llibre sobre carn a la brasa.

La sèrie es va estrenar aquest mes de maig al canal Netflix, però ha costat localitzar-la per canals alternatius (mentre esperem que arribi aquest canal a Espanya, que diuen que podria ser cap a l’octubre), de subtítols pel moment la cosa va coixa. Però amb domini de l’anglès i tota l’atenció els capítols es poden seguir perfectament. N’hem vist els dos primers, del Massimo Bottura i el Dan Barber. Dos coses delicioses, molt de l’estil del documental del Jiro. Estèticament preciosos i que expliquen amb molt de carinyo i detall boniques històries. La del Dan Barber, de com aposta per una cuina que mira sobretot al producte, la seva estacionalitat i el respecte pel medi ambient. I la del Massimo Bottura i de com trencar a la modernitat en un país on la cuina és terreny de la tradició i les mammas. Especialment brillant aquest episodi. Amb un punt més personal, la història d’ell i la seva dona i com ella l’apropa al món de l’art que el fa il·luminar-se i decidir-se a canviar la seva aproximació a la cuina. Divertídissim el moment quan explica que prova el canvi de fer un plat amb només 6 tortellinis en un plat i la gent de Mòdena el volia linxar! Heretgia contra la cuina de la mamma i les peroles de tortellini!

Si us agrada la gastronomia i teniu el moment per veure els capítols en repòs, molt, molt recomanat!

El tràiler d’aquesta temporada (que esperem que no sigui la única):

You may also like...

1 Response

  1. Stefano says:

    Bravo Ruch! Estic d’acord amb tu! I el tercer episodi sobre el Mallmann es realment espectacular!! Molt molt inspirador… Es el que personalment més m’ha agradat! Molt recomanable!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *