De “Ciudad de Dios” a la “Ciudad de los hombres”

01.jpg

He acabat de veure les primeres dos temporades de la sèrie Cidade dos homens, una sèrie brasilera que és una continuació de la pel·lícula Ciudad de Dios i que es pot trobar en DVD en portuguès amb subtítols en anglès. La peli explicava la historia d’una favela de Rio i com hi funcionava el món de la droga, la violència, la màfia… amb uns personatges molt potents i tot rodat en un estil espectacular que va fer que tingués molt èxit a nivell internacional i al director, Fernando Meirelles, se’l comparés amb l’Scorsese. Ell és un dels productors de la sèrie, que no arriba al nivell d’impacte de la pel·li però que es mereix un bon visionat.

Segueix la historia de dos nois, bastant bon tios i tranquilots per la favela xunga on viuen, que són l’Acerola (el de la foto, que feia de dolent de jove a la pel·li, aquest és un altre paper) i el Laranjinha. El nivell dels 10 capítols -de mitja horeta cada un- és una mica irregular però és interessant el retrat de la vida a la favela a part de la violència que era gairebé l’únic que movia el film. Podem veure com els nois van als barris pijos, com intenten lligar amb poc èxit, com van de marxa, com els crida el surf quan arriba l’estiu. Al Brasil va ser un gran èxit d’audiència pel què vaig llegir.

You may also like...

2 Responses

  1. Roi Mph ha dit:

    Ei Roger, he de dir que estic emocionat perquè vaig veure els episodis fa uns mesos i no en podia parlar amb ningú. (el meu cunyat és anglès i em va deixar el DVD editat allí amb subtítols en anglès)
    Per mi és una de les millors sèries que he vist a la meva vida!
    Discrepo amb tu pel què dius del ritme. Per mi té un ritme súper bo, molt treballat. Les imatges impressionants, la fotografia bestial i el guió impecable! les històries són molt bones, bastant imprevisibles, molt riques.
    Quan mirava la sèrie, tenia por que hi hagués un “baixon” però no va ser així. Vaig disfrutar com mai, no volia que s’acabessin els capítols.
    Sèrie insuperable, gran qualitat, molt treballada.

    Slts,
    Roi

  2. Roger ha dit:

    No he dit res del ritmes, sinò que per mi el nivell dels capítols era irregular. Alguns molt bons i altres em van semblar més fluixets… Si que son histories riques i està molt bé veure com viuen a la favela i com viuen quan en surten…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *