Game of thrones (+ the killing)
Havia perdut la costum de veure el primer capítol d’una sèrie, entusiasmar-me i escriure’n al blog. Últimament intento prendre-m’ho amb més calma i parlar-ne quan la cosa ja porta una mica de temps i es veu si es consolida o no. Mira The Shield, que celebro cada capítol que disfruto, però m’he dit que no en faré el post fins que no acabi les 7 temporades. És espectacular. També ho és Game of Thrones, de la HBO, amb tot el que implica de garantia de qualitat. I està basada en unes novel·les d’un tal George RR Martin, que els qui les han llegit recomanen amb passió. No és el cas: el meu és el visionat d’algú que no ha llegit les novel·les i de cop es troba amb un món nou, amb molts i molts referents nous per assimilar. Els que les han vist potser troben queixes de falta de fidelitat o al contrari, encara estan més entusiasmats: les crítiques que he anat llegint eren molt positives.
Aquesta setmana s’ha estrenat el número 1. Ha estat un dels grans temes de discussió a twitter i generat una bona allau de comentaris. A mi em va flipar. Context: nova tele LED full HD a casa, acompanyada del clàssic disc dur multimèdia (utilitzo un Lacie Cinema HD) i un home cinema de Denon. La sèrie en un arxiu mkv de 1’45 GB: cine a casa. Una passada la qualitat d’imatge i el so. Les primeres escenes en aquells boscos aclaparadors de neu i de foscor a l’aguait són de pell de gallina. I el capítol avança molt i molt bé. Com a pilot han de fer que passin moltes coses i a la vegada presentar-te els personatges que aniràs trobant al llarg de la sèrie. Objectiu complert. Si que va tot accelerat, però en un pilot s’accepta. De fet, llegia avui que els crítics que han vist els 6 primers episodis deien que el primer era el pitjor! No es tallen alhora de tocar temes potents: caps tallats de socarrel a cop d’espasa, mamades a nans.
La sèrie es mou al món de la fantasia heroica. No he estat mai un gran lector de novel·les d’aquest estil, però parlen molt bé de les que es basa Game of thrones. A la sèrie la venien com una espècie de Els Soprano en aquest món de fantasia. Però potser acaba sent una cosa tipus Battlestar Galactica, que més enllà de la ciència ficció parlava de la guerra, les relacions humanes i moltes altres coses en clau gairebé filosòfica. Queden capítols per veure si la cosa acaba quallant, però ja tinc ganes de continuar confirmant-ho. La pinta és fantàstica.
No és la única que he començat fa poc. The Killing ja va per el quart capítol i la cosa no té gens de mala pinta. Investigació sobre l’assassinat d’una noia, que apareix a l’aigua i amb unes melodies molt Twin Peaks sonant. La referència a la sèrie del David Lynch sembla una mica massa forçada, però a part d’això la cosa sembla prou intrigant i ben feta com per generar l’interés i merèixer que la continui veient.
Bona crítica. Felicitats. Jo sóc un dels seguidors de la saga literària i, efectivament, la recomano a tothom. He vist el primer capítol i precisament no em queixo que la sèrie no sigui fidel al llibre. Més aviat al contrari. Coincideixo que l’ambientació és brutal, això sí, sobretot pel que fa a les seqüències del bosc.
Però potser perquè estic condicionat pels llibres, trobo que s’haurien d’haver allunyat de l’original i apretat més la personalitat dels personatges al primer capítol. Sí, encara més. A més a més, trobo alguns actors se’n surten millor que d’altres. Precisament els nens són els que més m’han agradat.
Però vaja, comentari a banda, la sèrie val molt la pena, i recomano a tothom que se la miri per valorar-la per si mateix. Els que hem llegit els llibres tenim la desgràcia de saber què passarà exactament. Sempre ens queda el consol que la cinquena entrega dels llibres ja arriba -finalment!- aquest estiu.
Merci, o sigui que no els llegeixi i m’estalvii els spoilers, no? I ja me’ls llegiré després… 🙂
Jo també m’he llegit els llibres i també em vaig mirar el primer capítol. Guapíssim!! Trobo que està molt i molt bé. Tant els llibres com la sèrie (almenys de moment, clar) valen la pena!