Fa uns mesos parlava d’un d’ells. “Pensa per tu mateix, questiona l’autoritat”: Bill Hicks. Seria interessant recuperar-lo per aquestes assamblees de les acampades, el tema principal era la llibertat i atacava els que la retallaven des de l’humor. Abans d’ell també havia parlat del Louis CK, que té més tendència a escorar-ho cap al sexe, però també diu les coses com les pensa: de la religió, a la feina de fer de pare o la correcció política. D’incorrecció política, uns altres que en son els reis, que ho fan des dels EEUU i que ja porten anys i anys fent riure i ridiculitzant idees estúpides (de la Cienciologia, a la religió, a l’exèrcit o que l’Slash és real, últim episodi): South Park.
L’últim (per ordre de visionat meu, no d’importància) a afegir a aquesta llista: George Carlin. Me’l va recomanar aquí el Carles (marphille) i l’he descobert amb un especial televisiu per l’HBO: Its bad for ya. No costa gaire trobar-lo rebuscant una mica, fins i tot amb subtítols en castellà. Aquí, aquest còmic nord-americà ens dona un recital d’una hora que va gravar el 2008, l’any que va morir. 70 anys tenia el tio fent aquest espectacle i és al·lucinant l’energia que desprén i la lucidesa. Comença parlant de la gent gran i acaba parlant dels drets de les persones, passant per la religió o el nacionalisme en un país de banderes arreu com els Estats Units. Ell és dels que creu que estar orgullós de ser nordamericà, o italià… o català no té sentit. T’has de sentir orgullós de les coses que has aconseguit per tu mateix.
Pel youtube hi ha varis clips, deixo a continuació un del final del show que comentava. Reflexionant sobre els drets de les persones:
O del govern
Ultims comentaris al blog