Lost: final
Necessita el món una altra opinió del final de Perdidos? Doncs segur que no i la meva encara menys, però m’ho vull treure de sobre, en glorious spoiler mode. Així que si no l’heu vist NO CONTINUEU LLEGINT.
Al llarg de sis temporades, Lost s’ha caracteritzat per anar obrint molts misteris i tancant-ne pocs. Això ha permés que la vida que ha tingut la sèrie fora de la televisió, a la xarxa, encara hagi sigut millor que la sèrie en si. En aquest sentit ha estat una sèrie trencadora per com ha utilitzat la xarxa i la passió de la gent per descobrir l’explicació dels misteris que proposava per crear tot un culte.
La sisena i última temporada m’ha semblat molt fluixota. Algun capítol ha salvat el paper, però en general ha baixat el llistó. Però no l’últim capítol. Ha deixat la historia de l’illa per un cantó amb milers de misteris per resoldre (i com crec que ha de ser, donar carnassa, que la gent ompli els forats del gruyere narratiu). I ha planejat un final que donava sentit a la realitat alternativa d’aquesta temporada (que en molts capítols s’havia convertit en un pastelon). I ho tanca tot, en un futur de data incerta, però gairebé de la millor manera que es podia tancar. No estic dient que la sèrie hagi estat perfecta i que els guionistes no l’hagin cagat i molt, especialment al llarg d’aquesta última temporada. Però de les formes que hi havia per tancarla bé, aquesta ha estat digne. Llegint per la xarxa post-visionat a Cuatro de l’últim capítol, em dona la sensació que en alguns casos s’ha interpretat que la sèrie era un “El sexto sentido”, quan no és l’explicació de la sèrie ni del què ha passat a l’illa…
Hi ha prou teca per continuar debatint. Jo per això ja descanso i em dedico a continuar disfrutant amb Breaking bad (de les que he vist, la guanyadora a la temporada 2009-10), les histories de polis de The Shield -encara per la segona-, la temporada que em falta de The Office, l’estat de New Orleans a Treme i aviat, sèrie que va bé per l’estiu, True Blood.
I en cosa de dos setmanes, la nova temporada de Futurama. Que, creuem els dits, confio que millori les pel·lis que n’han fet els últims anys.
Jo també crec que han tancat be la serie. La illa, al final, era una distracció i no el tema central. A mi m’ha agradat i he gaudit molt de les sis temporades.
Jo també crec que han donat certa sensació de cloenda que altres sèries potser no van aconseguir. I d’acord amb tots, el que importa és el que s’ha gaudit globalment (si s’ha gaudit).