Portlandia: bona mofa de hipsters, indies, gourmets, neohippies…
En un dels primers gags de Portlandia (recomanada per la Mar) una parella va a un restaurant i llegeixen la carta, trufada d’opcions ecològiques. No estan prou contents amb saber que el pollastre que podran triar ha viscut en condicions de llibertat, necessiten saber-ho tot. Què ha menjat, quin és el seu nom, de què viu la família que l’ha cuidat… tanta informació necessiten, que diuen als del restaurant que esperin, que marxen un moment a la granja a veure si tot és correcte i es confirma que poden tastar el pollastre. Ah, alerta, mossegada a tots aquests que se’ls hi en va el cap amb la tonteria de lo eco, lo bio, lo slow!
Portlandia és una sèrie de gags. Són principalment dos actors fent varis personatges (que l’emparentaria una mica amb Little Britain) i atacant a totes les tonteries de la modernitat i lo “alternatiu”: des de la gastronomia, a la música, a la cultura, a les noves tecnologies, a les creencies i sobretot les modes tontes. Com el friki que va amb el seu megapircing a l’orella en bici per la ciutat i s’adona que un home gris, anodí, li va copiant totes les coses que fa ell i creia tan úniques. N’he vist la primera temporada, que té el format que busco continuament: sèries que facin riure (o somriure) i de durada curteta (aquí 20 minuts), ideal per col·locar en qualsevol moment del dia. Aquesta primera només són sis episodis, la segona és una mica més llarga. Aviat m’hi posaré.
I per acabar d’arrodonir-la, també hi ha (bones) aparicions de famosos. Steve Buscemi, Kyle MachLachlan que fa d’alcalde (brutal la roda de premsa quan es descobreix que toca a un grup reggae), Aimee Mann, la cantant nordamericana, en en un nou paper de dona de fer feines, Gus Van Sant o Heather Graham.
Tomo notaaaa! Gracias! (Es que ando algo cansada de algunas series…)