Sèries: 11.22.63, Vinyl, The magicians, Dark net

imprimeix
Si ja seguia moltes sèries, només em faltava tenir Netflix a casa. Allà tinc ben apuntades una llista de sèries pendents (Arrested Development, House of Cards, Firefly, Master of None…) amb feina per molts mesos, combinada amb l’objectiu de veure tot documental d’animals narrat per Richard Attenborough (ídol). Però encara tinc temps de seguir novetats dels últims mesos (encara que al meu ritme) i, com faig cada tant temps, tinc ganes de recomanar-ne unes quantes:

11.22.63: la combinació JJ Abrams produint i sèrie sempre fa una mica de por (temporades finals de Fringe i Lost al cap) però aquí no hi ha perill que la cosa s’estiri i acabi perdent la gràcia. És una sèrie de només 8 episodis, sense continuació. Basada en un llibre d’Stephen King, explica la historia d’un viatger en el temps (James Franco, el prota) que viatja enrera a l’any 60 (només pot viatjar a un moment concret, no té capacitat d’escollir) i té temps per endavant per mirar d’aturar l’assassinat de Kennedy. Anem per l’equador de la sèrie i ens està agradant molt aquest viatge al passat. Quan el protagonista va fer servir d’excusa l’argument del Padrino per sortir-se’n d’una situació ja se’m va acabar de guanyar el cor.

112263

Vinyl: aquesta sèrie a priori ho tenia tot per enganxar-me. Martin Scorsese + Terence Winter, el duo de Boardwalk Empire, aquest cop centrats en explicar la historia de la música rockera als anys 70, que és un moment on van tocar nèixer molts dels grups que més m’agraden. Està molt ben feta, el pilot era un autèntic tour de force (2 hores, dirigides per l’Scorsese) i el prota, Bobby Cannavale, té una actuació magnètica. Però de moment no m’acaba de deixar noquejat com esperava. No sé si és que tot està excessivament passat de voltes, si és aplicar narracions de la mafia d’Scorsese a l’indústria musical, si són massa coses alhora… però no m’acaba d’encaixar del tot. Continuaré i acabaré la temporada, això segur. La de Boardwalk Empire, per exemple, també em va anar de menys a més, a mesura que es van anar assentant els personatges, encarrilant les histories. En aquesta, cada capítol te l’al·licient de la bona música i descobrir personatges històrics del rock: Robert Plant, Alice Cooper, Lou Reed… Fins i tot tenen banda fictícia interpretada pel fill del Mick Jagger (productor de la sèrie): sonen bé, a Pitchfork tenen un article xulo sobre com van preparar això dels Nasty Bits.

Vinyl

The magicians: aquesta omple la quota de sèrie entretinguda, de passar l’estona sense demanar-li més. És un Harry Potter on l’escola de la màgia és universitat de la màgia. Vaja, que els aprenents de mags són més grandets, tenen l’instint sexual despert i els polvos màgics venen en tots els sentits del terme. També tenen el seu Voldemort de rigor. El pilot em va deixar una mica fred, però se m’ha acabat guanyant.

The-Magicians

Dark net: un 30 minuts (en 8 capítols) dedicat als aspectes més foscos de la xarxa, que és un tema que m’interessa especialment. De la deep web a la gent que té malalties provocades per les xarxes, als hackers que lluiten per causes bones, als que roben informació i demanen diners per segrest d’informació, als que promouen cultes des de la xarxa… Una mica de tot. Especialment dur i impactant va ser el capítol dedicat a la pedofília a internet, amb els testimonis de nens a països asiatics que fan números de pagament a webcams per gent de tot el món (més de la que imaginaríem).

Aquestes són les noves, també vaig veient i disfrutant molt la segona de Better call Saul i continuo amb el pack superherois amb The Flash, Agents of Shield i Gotham (aquesta setmana arriba la segona de Daredevil). Tinc la quarta de Vikings i la segona de The Knick esperant a la banqueta. Vaig recuperar Portlandia: els primers de la temporada nova em van entusiasmar i els últims se m’han tornat a fer pesats. I n’hi ha un parell de noves a les que els hi deixaré passar la prova del pilot (cada cop és més dura, massa on escollir) un dia d’aquests: The Aliens, una d’invasions alienígenes i to british, i Gangland Undercover, una del canal History de drogues i moteros de la que n’he llegit alguna bona cosa.

You may also like...

2 Responses

  1. Marc says:

    que arribin nou posts de series!

  2. Roger says:

    Hehe, si penny Dreadful continua bé, se’n mereix un!

Deixa un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *