Sèries per l’estiu

Tot i que ja no estic tan consumista compulsiu de sèries com fa un temps, continuo veient-ne. Especialment ara, que el veure pel·lícules al sofà es complica. Xafogor + posició horitzontal equival a claparme a mitja pel·li. L’alineació que tinc prevista de l’estiu es combina d’alguna cosa nova, d’altres bastant recents i alguna de més antiga. Bé, aquestes són les que tinc a l’alineació: que les acabi veient totes ja és una altra cosa:

– Battlestar galactica: ja eren massa recomanacions de “mira-la, t’agradarà”, “encara que no t’agradin aquestes de naus, dona-li una oportunitat” i la veritat és que m’està agradant, a mitja primera temporada que vaig. A més els comentaris que és una sèrie que va in crescendo encara motiven més a no deixar-la. Una de naus però des d’un punt de vista una mica més “seria”. De moment, sense extraterrestres de formes impossibles ni vestuari caspa. I amb personatges i diàlegs més que dignes.

– Nurse Jackie: una novetat d’aquesta temporada. L’Edie Falco (Carmela Soprano) fa d’infermera amb una actitud bastant particular (i que ha generat alguna queixa del sector infermeres nord-americà). Pel vist en els primers capítols, la cosa promet. A part són de mitja horeta, dosi ideal. L’únic problema que li veig és que aquestes d’hospitals sempre m’acaben cansant, que se’m fan una mica repetitives (exemple House). Em va fer molta gràcia el polvo del primer episodi. Els que hagin vist Els Soprano, primera temporada, ja sabran perquè 🙂 És la típica que igual començo, la veig una mica i l’abandono pel camí…

– In Treatment: calité, calité. D’aquestes que tinc pendents des de fa molt tempos. Un psicòleg (Gabriel Byrne, que està espectacular) té 4 pacients que el visiten de dilluns a dijous. I els divendres és ell que es fa psicoanalitzar. De manera que pots seguir la sèrie de la manera habitual o per personatges. Ara els episodis de dilluns, ara els de dimarts… És gairebé més teatre que televisió. Les parets de la consulta i conversa entre ell i el pacient. Treball de guió i valentia dels d’HBO per tirar endavant una sèrie com aquesta. Que ja ha fet dos temporades.

– True Blood i Californication: segones temporades de dos sèries ideals per l’estiu. La de vampirs de l’Alan Ball (A dos metros bajo tierra), True Blood, s’està emetent ara (tot just s’ha vist el primer). La primera temporada sense ser una cosa superespectacular si que va ser molt entretinguda, com Californication, aquella del Duchovny d’escriptor separat, en crisi creativa, que no sexual. Alguns que l’han vist m’han dit que aquesta segona està millor que la primera, així que la deixem a la llista.

– The Office (NBC): una altra ideal per l’estiu. Fresca, divertida. Si no l’heu vist, absolutament recomanada. A mi particularment m’agrada més la versió americana (NBC), que l’anglesa (BBC), que se’m fa més incomoda de veure. S’ ha emès la cinquena temporada, que és la que em falta per veure.

No crec que doni el temps per veure-ho tot, però si algú vol deixar alguna recomanació amb el filtre de sèries estiuenques i de capítols no gaire llargs…