There she goes

Aquesta sèrie explica la història d’un pare i una mare que tenen un fill gran i una filla petita que ha tingut un retard de desenvolupament (entre altres coses, discapacitat intel·lectual), provocat per una mutació genètica, una aleatorietat de loteria malparida. Així d’entrada ja pot semblar una premissa interessant per un drama (trufat a més de molt humor anglès pel mig), però és que a mi personalment em toca de ple. La primera frase defineix la meva vida avui en dia.

La magnitud del retard de desenvolupament que té la Rosie de la sèrie no és comparable a la meva filla, que és menor, però hem mirat la sèrie apreciant la feina d’algú que sap de què parla, que ho ha viscut. El creador, Shaun Pye, és un còmic que ha viscut la situació que descriu a There she goes i es nota. No ha passat capítol que no comentéssim que alguna cosa ens tocava el moll de l’os.

Al segon sentia el pare parlant de viure un dol per la nena que tenia al cap, que recordo haver dit amb les mateixes paraules al seu moment. També veiem els pares assimilant la nova vida a dues velocitats: la mare ràpidament i el pare tardant força més (ara, no vaig fer això de no estar a casa mentre feia birres al pub!). Veiem un germà que ha d’assimilar que la seva germana demana el doble d’atenció i, evidentment, li costa de gestionar que a vegades no puguin estar per ell. Tot ens ressona amb força. Especialment, clar, tot el relacionat amb la nena, encara que en el cas de la sèrie sigui més intens; però aquestes obsessions amb algunes coses, aquests atacs d’ira, aquests problemes de comunicació, els hem viscut i els vivim.

El format de sèrie anglesa curteta (5 capítols la primera temporada, 6 la segona, a mitja hora per capítol) ens funciona molt bé pel forat que ens queda entre quan dormen els nens i quan ens abandonem al llit, rendits. Aprecio especialment que la sèrie no sigui un drama pur i que l’humor anglès hi tingui el seu paper, especialment en la persona del pare que és dels de dir ximpleries per portar millor la llosa pesada (aquí una altra cosa amb la qual sento connexió).

Queda més que recomanada, sense que faci falta per veure-la i gaudir-la tenir-hi tanta afinitat com nosaltres.