Toca riure! Community i Life’s too short

Ara que al món real tot sembla anar malament, res com una bona comèdia per compensar. Community és una sèrie que ja porta un temps (ara n’estan fent la tercera temporada) i que progressivament cada cop me l’ha recomanat més gent. Vaig fer un primer intent de seguirla fa bastants mesos, em vaig posar el primer episodi i la cosa no em va enganxar. Potser em va estirar algun petit somriure però la cosa no atrapava. Tanta insistència en que era bona va fer efecte i després de veure uns quants capítols la cosa ja va començar a enganxar. No va ser un amor ràpid. Diria que fins el sisé capítol, amb la visió de la horrenda mascota del campus universitari on passa l’acció, no vaig esclatar a riure. Però a partir d’aquí no he parat de disfrutar amb els capítols. Que a més tenen el format de 20′, ideal per encaixar a qualsevol forat i sense gaire perill de quedar-te clapat per la nit.

És la historia d’un grup d’estudiants i professors a una de les universitats més desastroses dels Estats Units. Que no vinguin al cap comèdies universitàries a l’estil “Los albondigas en remojo”. Aquí hi ha molt més suc. Hi ha dos personatges una mica més principals, el Jeff i la Britta, però hi ha un cor de secundaris inigualable. Des del Pierce (interpretat pel Chevy Chase) i la seva habilitat per dir barbaritats fora de lloc, a l’Abed (fan del cinema i la televisió que genera brillants metamoments sobre la sèrie) o el mite professor Chang. Personatges ben treballats, humor que va des del més subtil al més groller, del fàcil a l’intel·ligent i molts detallets-referències per agradar als que veiem moltes sèries. Només puc parlar de moment per la primera temporada, però molt recomanada!

I una altra comèdia, però amb accent britànic, humor més càustic i malvat, Life’s too short. L’últim invent del Ricky Gervais, prota i creador de The Office, que porta aquí tota la seva mala llet característica. Aquest cop amb un nan de protagonista, en concret l’actor de Willow. I en el mateix format de fals documental sobre la seva vida. La trista vida d’un actor que va sortir a pel·lis molt exitoses i que ara s’ha de buscar la vida com pot. Brutal la seva aparició al segon episodi a una convenció de frikis de la ciència ficció. Feia d’ewok! De moment porten un parell de capítols i no tinc gaire clar si el personatge del nan els donarà tan suc com el cap cabrón de The Office, però s’ha de veure de moment! A més, van a cameo potent per episodi. Al primer un Liam Neeson xerrant amb el Ricky Gervais perquè es vol dedicar a la comèdia. Hilarant. I al segon un Johnny Depp encara cabrejat per tota la canya que li va fotre el Ricky Gervais a la presentació dels últims Globus d’Or.

Aquestes dos em van bé per compaginar amb les que vaig veient: South Park (ja ha acabat la mitja temporada, una mica més fluixeta que l’anterior), Family guy (que tampoc està en el seu punt més àlgid), Boardwalk Empire (sen-sa-cio-nal, per treure’s el barret), The Big Bang Theory (una altra comèdia de 20′ no tan brillant com Community però que té alguns episodis boníssims) i Fringe (que em vaig prometre que abandonaria després del final de la tercera però no he pogut).

I fins i tot he tingut temps per veure una minisèrie fantàstica molt potent: The Fades. D’aquestes curtes i britàniques, amb molt bona factura. Primer pensava que era una altra producció sobre zombies, però per sort s’allunya del tema. Hi ha morts-vius, si, però la historia no és l’habitual. Té moments molt bons tot i que jo no acabés de quedar satisfet del tot amb l’sprint final. Però val la pena! I del Regne Unit i pocs episodis per temporada encara me’n queden unes quantes recomanades que estan preparades per quan els hi trobi forat: The Shadow Line i Whitechapel. I en breu arriba la segona de Sherlock!