True Blood & Fringe
En mig del paron de sèries que hi ha a l’estiu s’han colat a internet els pilots de dos de les sèries més esperades de cara al setembre.
True blood: la nova de l’Alan Ball, el creador d’A dos metros bajo tierra. Res, a veure amb aquesta. Si la dels enterramorts era una aposta de qualitat, aquesta és més aposta per l’entreteniment pur i dur, i fins i tot arriba a tenir punts cutres (tot es para i sona música quan entra el guaperilles, etc…). Però m’ha tirat molt. Està basada en el llibre Southern Vampire Tales i explica la historia d’un mon on els vampirs han sortit a la llum, beuen una sang artificial creada pels japonesos, practiquen sexe com bèsties (a diferència dels vampirs de l’Anne Rice, per ex., que aquest tema no el toquen, pobrets) i tenen una sang que és una espècie de droga per molts humans. La historia es situa a l’Amèrica redneck del sud i com a protagonista principal té l’Anna Paquin, una humana que llegeix ments. Pura diversió. M’ha agradat la sintonia de la careta, la cançó Bad Things del Jace Everett, que sona molt a Chris Isaak. Per la sèrie han fet una campanya viral, amb coses a Myspace d’un vampir o la web BloodCopy.
Fringe: JJ Abrahams, el de Lost, filma un pilot que comença amb gent en un avió. A part d’aquesta referència a la sèrie de l’illa, poc tenen en comú. Si aquella va sorprendre i va trencar esquemes, aquesta sembla que aposta per un format més convencional, una altra volta al tema Expedient X. Fenòmens estranys, conspiracions, gent que vol descobrir què passa. Res nou, però amb els anys que portaven els Mulder i Scully enterrats en la memòria, m’ha vingut molt de gust veure el pilot, i l’he disfrutat. Hora i 20, gairebé com una pel·lícula.
De noves sèries de creadors famosos, només falta perquè es filtri Dollhouse, que és del Joss Whedon. El de Buffy, una sèrie que mai he entés com té tanta bona fama.
I de sèries que s’emeten ara durant l’estiu, també vaig veure el pilot de Swingtown, que té bona pinta com a diversió estiuenca. Anys 70, una parella molt liberal, una de molt conservadora i uns que estan entremig. Drogues i sexe. A veure com va evolucionant, ja van pel tercer episodi…
No han començat encara i ja soc fan de les dues series… Quina tortura…
Estic molt d’acord amb tu. A mi True Blood m’ha sorprès, i com bé remarques, té punts cutres. No obstant, qui no et diu que potser és una genialitat? Quan s’és tant descarat, potser és la intenció. Esperar fins el setembre serà dur. Tinc ganes de més sang autèntica. 😉
Fringe vaig opinar exàctament com tu. I de Swingtown… mira’t més que l’episodi pilot. Està molt bé, light, però bé. I el personatge principal, interpretat per la Molly Parker, enamora.
De True Blood afegiria només que crec que l’Anna Paquin fa un paper horrible! Com si intentés desmarcar-se de tot el que ha fet abans i no ho aconseguís… Però com que la resta m’ha molat li donarem l’oportunitat a la sèrie
Si a lo de la Paquin. I a lo dels punts cutres a propòsit, perquè no… mira el final d’Adaptation! 🙂
Ja podeu mirar FRINGE amb subtítols en català!
Visiteu http://www.fringecatala.blogspot.com.