Viatge a Berlin

Després de les fotos (estan al Flickr), un textet sobre Berlín: recomano absolutament la visita a la ciutat (això si, en època més càlida). Em va agradar l’arquitectura: una ciutat on dominen els edificis no excessivament alts i amb un seguit de construccions excepcionals. Potser el lloc més espectacular és la PotsdamerPlatz (Platz=Plaça, l’alemany és fàcil). Un conjunt arquitectònic molt recent on vas mirant edificis i flipant: cada un l’ha construït un arquitecte de primera línia diferent, és com una espècie de Greatest Hits concentrat de l’arquitectura. Recordo que n’hi havia un del Moneo i un de l’Arata Izozaki (el del Palau Sant Jordi). A part també és impressionant la cúpula que han (re) construït al Reichstag, el Parlament alemany. L’ha fet el Norman Foster sobre un disseny que no és seu i que sospitosament s’assembla al que havia presentat a concurs el Santiago Calatrava. A la cúpula pots anar ascendint: mires cap a baix i veus les cadires del Parlament i puges el cap i veus Berlín que t’envolta, des del pirulo de telecomunicacions d’AlexanderPlatz a l’enorme parc de Tiegarten. Un altre punt arquitectònic interessant és la zona d’ambaixades. Allà s’hi troba un dels ‘exemples més ben conservats de l’arquitectura nazi: l’Ambaixada espanyola, que Hitler va regalar a Franco com a gran detall, tant per l’edifici com per la situació, just al costat del parc del Tiegarten.

També hi ha museus per donar i per vendre (de cara a les temperatures hivernals és una bona opció). Em va agradar molt el museu egipci (on hi ha el preciós bust de Nefertiti habitual de postals i llibres d’art), em van impressionar les expoliacions que hi havia al Pergamon (hi tenen un temple grec i la porta d’Ishtar, una construcció altíssima de blau lapizluli, de la cultura assiria). El museu de la Bauhaus és petitó i agradable, on hi pots veure des de cadires de disseny dels 70 fins a ganivets i plats de disseny. I amb una tenda amb coses fantàstiques (de preu també) per comprar). I recomanaria un altre d’aquests museus petitons: el del Brücke. Hi ha obres d’artistes del grup Die Brücke de l’expressionisme alemany de principis de segle, que a mi m’agraden particularment. Quan hi vaig anar hi havia una exposició temporal dedicada al Kirchner (que valia la pena), però pel què vaig veure als catàlegs ens vam perdre una (encara més interessant) col lecció permanent.

Del Mur en queden trossos. Hi ha un lloc on hi ha més d’un quilòmetre decorat per artistes diferents. Lamentablement molts imbècils s’han dedicat a escriure-hi a sobre. Una gran majoria en castellà, de l’estil “Jose estuvo aquí” o “Yoli ama a Richard”. La divisió entre Berlín occidental i oriental es nota, perquè aquesta segona es veu molt més pobra. Però a dins de la zona est hi ha la zona que em va agradar més (si m’hi hagués d’instal lar). L’arrabal d’Spandau, unes cases organitzades al voltant d’uns patis interiors que han anat restaurant, que és la zona intel lectual-bohèmia-de moda de la ciutat.

La ciutat no és cara. Suposo que també influeix que aquí tot s’ha apujat molt, però a nivell de menjar i compres no hi havia una diferència gaire substancial. Fugint de les cols fermentades, vam descobrir un italià impressionant a SavignyPlatz. Fins i tot més barat del què trobariem aquí en un restaurant del mateix nivell. I a nivell de gastronomia local, apunto la Currywurtz: una salsitxa amb embolcall de curry que va passar sobradissimament el llistó. Els transports públics funcionen molt bé (sobretot el bus: la majoria són de dos pisos i des de dalt pots anar veient ciutat) i val la pena compra el tiquet de viatges il limitats per un dia.

La cervesa, bona, com calia esperar (em vaig aficionar a la Weisenbier, la de blat -o això crec-). I la marxa nocturna… doncs la he deixat per la propera visita 😛