Viatge a Costa Rica de 2 setmanes

Aquest any el viatget en època de fred l’he adelantat una mica, a l’octubre. Al final mirant vols i tot plegat vam triar Costa Rica, que és un país que feia temps que tenia ganes de visitar, per bones referències de gent que hi havia estat i perquè complia dos coses que em venien (molt) de gust: platgeta i parcs naturals on veure animalets. Al final (ho dic per orientació de qui vulgui viatjar) el vol ens va sortir, amb Iberia, per 700 euros anar i tornar, que és un preu que és força raonable. A la que et despistes, es dispara bastant més.

Viatjar a Costa Rica a l’octubre: no és la millor època, perquè és època de pluges. Jo ja ho esperava, en concret el què m’havien dit: matins amb bon temps, pluges a mitja tarda i nit. Però ens va enganxar la cua de l’huracà Sandy i va ploure bastant més del què esperavem i sol el justet. En l’apartat positiu, és temporada baixa: preus d’allotjaments més barats i cap problema per viatjar sense cap reserva (és el què vam fer), a més de poder caminar per parcs naturals amb bastanta tranquilitat (imagino que en època alta deu agobiar a segons quins).

El temps: si mires les previsions per internet, no cal espantar-se excessivament. Veus previsió de núvolots negres i pluja i després tens un matí de sol, una tarda on van guanyant els núvols i una mica de pluja a la tarda. Que no les embauquen!

Transport: cotxe bàsic per fer la ruta que vulguis i encara més bàsic que sigui un jeep per superar camins no gaire ben arreglats, sobretot a l’acostar-se cap a la zona del parc de Corcovado

Diners: allà es paga tant en dòlars americans com en colons. Crec que l’ideal és sortir d’aquí amb dòlars americans i allà ja canviaràs a colons. Fins i tot si vas amb euros d’aquí, ja canviaràs en dolàrs i colons allà, que segurament et sortirà més a compte que fer-ho allà. Pagar amb targeta o treure diners de targeta sempre acostuma a comptar amb una bona comissió. A Costa Rica en concret pagar amb la Visa vol dir comissió potent per cada compra. És un país car, més del què m’esperava. Els preus són gairebé com els d’aquí i en algunes coses que busques al supermercat (aigues embotellades per exemple) fins i tot més cars!

Dormir: a tot arreu vam dormir bé, en habitacions netes, amb aire acondicionat, algunes amb tele, algunes amb esmorzar inclós. A tot arreu on vam estar (excepte a San José) per sota dels 50 dòlars (uns 38 euros) per la doble.

Mosquits: si, porteu repelent, que van picant els putes

Els ticos: així es fan dir els habitants de Costa Rica, en general molt simpàtics i amants de l’expressió “Pura vida, mae” (mae per amic)

Gastronomia: dominen en el seu menjar diari l’arròs amb mongetes en la versió gallo pinto (àpat d’esmorzar, dinar i sopar) o els casados (uns plats combinats amb carn o peix). També toquen bastant els ceviches (algun molt bo, com el de la soda Marbella a Puerto Jimenez). Al Caribe la cuina difereix una mica, i incorporen bastant el coco (pel mateix arròs amb mongetes, que és més gustós) i la salsa caribenya que té un bon punt picant. A part també hi ha restaurants internacionals varis als llocs turístics. Fins i tot de catalans en vam trobar a Puerto Viejo, el Mos ! D’un cuiner de Terrasa i on s’hi menja molt bé!

La ruta: Teniem una ruta de llocs recomanats al cap, però la vam variar una mica pel temps. Vam començar per San José (no val la pena quedar-s’hi més que la nit inicial) i vam tirar cap a l’Arenal, zona amb un volcà ben xulo. D’allà tocava les platges del Pacífic (Playa del coco, Tamarindo, Conchal…) però les pluges durant dos dies seguits ens van fer desistir i emprendre un viatge cap al sur. No és la millor època per anar a Corcovado però tot i així va valer molt la pena. D’allà vam fer la ruta cap a l’altre mar (mal comunicat, cal tornar a passar per San José -vam aprofitar per visitar el parc de Manuel Antonio de camí), el Caribe, zona de Puerto Viejo més petita escapada a Panamà.

Arenal: ens vam allotjar a La Fortuna, un poble prou xulo amb bones vistes al volcà. Molt relaxat, uns paisatges molt guapos. Vam fer una caminada recomanada (Sendero de los Tucanes) però ens va enganxar un bon xàfec i un guia que era un exyonki que havia descobert a Dèu que tenia uns canvis de conversa que descolocaven a part d’una obsessió gastronòmica per qualsevol tipus d’ocell. També vam visitar una de les arees termals, Baldi: molt turistada i cartró pedra, però després del viatge ja venia de gust una tarda-vespre de no fer res i deixar-se anar a l’aigua calenta. De l’Arenal vam visitar un altre parc, Rio Celeste, molt xulo. Hi vam arribar en cotxe, vam agafar un guia, que et porta per dins del parc, de paisatges xulos i amb animalons (serps, una taràntula, vam veure) i sobretot la visió del Riu Celeste, que per uns minerals que hi ha agafa un color molt especial. Si el dia anterior ha plogut molt és probable que no es vegi aquest color.

Corcovado: em sembla imprescindible. Hi vam anar un mes que el parc estava tancat (l’octubre, per pluges), però només visitant l’entrada del parc ja vaig flipar amb les vistes, la vegetació i sobretot els animals (4 tipus de monos, ossos formiguers, ocells vistosos, granotes de colors psicodèlics… ). S’hi pot entrar des de Drake o des de Puerto Jimenez, la opció que vam fer i que sembla que és per on dona a la part més interessant del parc a nivell d’animals. Pots dormir a Puerto Jimenez i des d’allà fer els tours o anar a algun lloc que estigui una mica més a prop del parc (em va recomanar la Clara i té molt bona pinta un lloc que es diu El ojo del mar -a la propera visita…). És un lloc que em va agradar tant que sé que hi tornaré: concretament a fer alguna de les excursions de varis dies per dins del parc dormint als “refugis” que hi ha. L’oportunitat per veure altres animals que no vaig veure com tapirs… o tiburons, que hi ha un riu que és dels pocs llocs al món on els tiburons van riu amunt. El nostre guia (a aquests parcs val la pena anar amb guia, per no perdre’t tot el què t’ofereix la natura, ells saben on mirar i què és cada cosa) ens va ensenyar una foto que havia fet d’una lluita a l’aigua entre un tauró i un cocodril!

Platges del pacífic: ens havien dit que era molt xulo, però plovent cada dia poc ho vam poder apreciar. A mi particularment allà on vam dormir (Playa del coco) em va donar un aire de Platja d’aro que no em va motivar gaire… Una mica més a baix vam passar pel parc de Manuel Antonio, que és una visita fàcil, però que serveix per fer un bon matí entre la caminada veient animals i les xules platges que hi ha dins el parc. La zona que l’envolta és ultracomercial, això si, plena de resorts i centres turístics amb poca personalitat tica.

Caribe: Vam estar uns quants dies a Puerto Viejo. Hi ha un altre rotllo. Molta població negra, reggae, olor de maria, molts surferos (hi ha una onada, la Salsa Brava, famosa) i un punt que tot i turístic encara conserva encant. S’hi han instal·lat negocis d’extrangers (restaurants italians o catalans -el Mos o el Pan Pay, un bar per esmorzar i veure el Barça menjant un entrepà de fuet!) però encara es conserva el rotllete jamaicà. Em va agradar estar-hi uns quants dies. Des de la base de Puerto Viejo es pot fer platgeta (xula la de Punta Uva), visitar el parc de Cahuita o fins i tot fer una excursió curta com vam fer a Panamà. Fins a Bocas del Toro, és molt fàcil organitzar-ho des de Puerto Viejo (t’hi porten per 25 dòlars, en unes 3 hores). Bocas del Toro són unes illetes a Panamà bastant idil·liques, plenes de sorra blanca, manglars, aigues tranquiles i ideals per treure el tub i fer una mica d’snorkel. Val la pena la visita, especialment si t’hi acompanya el temps, que aquí si que vam tenir sort! Recomanable l’excursió fins a Zapatillas, unes illetes fantàstiques, amb snorkel pel camí.

Tortuguero: molta gent hi va. Entre alguns comentaris negatius de gent que hi havia estat (una mica massa “aturistat”, tot i que també alguns em van dir que ho van disfrutar molt) i que no era la millor època per l’atracció principal (veure les tortugues desovant, era final de temporada) vam decidir descartar-ho. Corcovado és el parc que hauria de ser si o si!