Viatge a les illes Galàpagos de 2 setmanes

Anem al gra: si t’agrada contemplar animals en llibertat és un viatge imprescindible. Les illes Galàpagos: per si algú no les situa estan a l’Equador, encara que lluny, a unes 3 hores en avió des de Quito (més a prop de Guayaquil). Ha estat un dels viatges més fàcils i rodons que hem fet, però també car. Ho hauria pogut ser més, però cal preparar la cartera. I això que ja ni vam contemplar l’opció, que fa molta gent amb cert nivell adquisitiu, dels creuers de 8-10 dies, que se’n van cap als 3000 euros per cap, mínim. Et permeten veure algunes de les illes més allunyades de les Galàpagos, que no veuries d’altra manera, però a un preu massa desorbitat. L’opció que hem fet (moure’ns per les tres illes principals i fer-hi nit) no la canviaria pas per això. A part de (molt) més barata, més tranquil·la i amb la possibilitat de fer excursions pel teu compte, que ho trobo imprescindible viatjant. Alguns dels millors moments de les dues setmanes els hem tingut fent la nostra.

En aquest viatge l’idea era anar a veure animals en llibertat i de molt a prop. Això (o amb aquesta magnitud) no ho havíem tingut enlloc més. Tenir el fotogènic mascarell camablau (piquero de patas azules en castellà, bluefoot boobie en anglès) a menys de mig metre teu observant-te però sense fugir volant és una prodigi. O un pingüí que et passa nedant pel costat, un lleó marí que juga amb tu dins l’aigua, un tauró que dorm mentre tu passes pel costat… Una autèntica passada: suposo que deu ser la combinació de la no presència de depredadors pels animals de les illes i que els que les visiten els respecten bastant (fan bona feina els de Galàpagos en educar i controlar el turisme). L’època que triis visitar-les influirà en quins animals veuràs i com estaran, segons el seu cicle reproductiu. Els lleons marins ara al novembre havien tingut cries feia poc i les tortugues marines estaven amb les hormones al màxim: vam trobar vàries escenes d’alt contingut eròtico-tortuguil sota l’aigua. La temperatura de l’aigua també varia: al novembre és més freda, gràcies a la corrent de Humboldt (que permet, per exemple, que hi visquin pingüins a aquesta latitud) però aquest any estava uns 4-5 graus per sobre de l’habitual (23º aproximadament), pel què ens van dir. Efecte d’El Niño, que escalfa les aigües. Nosaltres patíem per aquest fenomen meteorològic perquè havíem llegit que venia, i fort, però no en vam veure gaires afectacions directes. La temperatura de l’aigua si que se’n veu afectada i si puja més graus arriba a ser perjudicial per animals com els pingüins o redueix el creixement d’algues, principal aliment de l’omnipresent iguana marina. Ens van comentar que El Niño influeix més a la costa continental i que, tot i que fa anys que diuen que afectarà a les Galàpagos, al final no passa res.

Alguns animals els veuràs segur (iguanes marines, crancs d’un vermell llampant o lleons marins per parar un camió), d’altres dependrà de l’època i la sort que tinguis. Ens hauria agradat veure dofins dins l’aigua, per exemple, però no en vam veure cap. O els taurons martell, que no vam divisar a l’excursió a León Dormido.

Estructuraré una mica el què hem fet i com ha anat, per servir d’ajuda a qui vulgui fer un viatge semblant. Hem quedat molt satisfets de la planificació inicial: no cambiaríem res de les durades i estàncies a cada illa (més enllà de variar alguna visita de dia -potser el tour de Bahia a Santa Cruz per sortida a alguna illa com Santa Fe).

LA RUTA

Les Galàpagos tenen dos aeroports principals: el de Baltra (illeta tocant a la de Santa Cruz) i el de San Cristóbal. Vam decidir (i bé) arribar a l’illa de Santa Cruz (la que menys ens va agradar de les tres) i marxar per l’altra: San Cristóbal. Entremig ens vam moure per les tres illes més habitades. 3 nits a Santa Cruz, 4 nits a Isabela, 1 nit a Santa Cruz (per evitar fer els dos trajectes d’Isabela a Santa Cruz i de Santa Cruz a San Cristóbal d’una tacada) i 4 nits a San Cristóbal. Repetiríem la distribució! Els 3 viatges entre illes els vam fer en una barca ràpida (també es poden fer amb avionetes que enllacen les illes, diria que sobre els 100 dòlars per trajecte). Nota per a les barques: porteu Biodramina, que si agafeu mar mogut la cosa remena molt! Abans de Galàpagos vam fer una nit a Quito (el vol arribava a la nit i els de Galàpagos surten al matí)  a un hotel a prop de l’aeroport amb shuttle gratuït (Hosteria Country House Quinta Carlota). Al tornar vam deixar una nit i tot un dia a Quito per conèixer el centre històric i no empalmar masses avions.

PRESSUPOST

Cal comptar uns 1000 euros de vols fins arribar a les Galàpagos. 700 fins a Quito o Guayaquil (segons l’època i l’antelació pot estar una mica per sota o molt per sobre) i després uns 300 dels vols interns a les illes Galàpagos (hi volen 3 companyies: Tame -la nostra-, LAN i Avianca). Cal sumar-li 120 dòlars per persona per entrar a les Galápagos. Després, d’allotjament hem dormit sobre els 30-40 dòlars (moneda oficial a Equador) l’habitació doble. I per menjar, si optaves per opcions de menú que feien els locals, rondàvem entre els 3 i els 7 dòlars per àpat per persona: molt raonable. Si buscaves alguna cosa més turística i a la carta, ja se n’anava més entre els 10 i 20 dòlars per cap. Els viatges amb barca entre illes costaven 30 dòlars. Agafar taxis a les ciutats: entre els 1 i 2 dòlars el trajecte. Comprar als súpers era prou car (llauna cervesa més de 2 dòlars) perquè ho han d’importar tot. I l’altra cosa cara eren els tours de dia amb barca per anar a veure illes. Des de Santa Cruz els tours a illes com Santa Fe o Bartolomé costaven entre 160-180 dòlars per cap. Nosaltres vam fer, com a cars, el tour de los Túneles a Isabela per 85 dòlars cadascú i el de León Dormido a San Cristóbal per 110 dòlars (en temporada alta sembla que puja i tot!). D’aquest últim, xerrant amb un equatorià, ens deia que fa 6 anys al mateix tour es feien més coses i costava 40 dòlars. Es lamentava que el control del Parc i la conxorxa entre les companyies que podien fer tours ho havia pujat i fet molt elitista.

ALLOTJAMENTS

No portàvem res reservat des de casa, ho vam anar fent des d’allà, al final via Booking dos d’ells i l’altre preguntant pel poble. Buscant que estigués una mica allunyat de la part més turística vam aconseguir que fos més barat i també estar a prop d’una part menys turística i amb possibilitats de moure’s per zones sense guiris i llocs on menjar més barats. Al final, els pobles són tan petits que arribes caminant a tot arreu (i si no, tens taxis a 1 dòlar). A Santa Cruz vam dormir al Galápagos Dove, potser un pèl lluny, però solucionat amb el tema taxis i camiant. A Isabela al Cielo Azul, menys allunyat, molt tranquil i recomanable. Molt simpàtic el Jackson, el propietari. Com també ho era, de molta ajuda, el de l’allotjament a San Cristóbal: el Lewis (Allotjament: Casa de Lewis). Aquest últim no estava gaire lluny del centre i tenia una bona habitació, llàstima d’un matalàs incòmode i el gall del veí que començava a cantar a les 3 del matí.

MENJAR I BEURE

No és un viatge que hagi disfrutat especialment en el tema gastronòmic, però tampoc hem menjat malament i, a més, força econòmic. Els menús barats (tant per dinar com per sopar) consistien en una sopa i un segon a escollir, habitualment entre una carn i un peix, a més d’un jugo per beure. En general dominava el pollastre en totes les seves variants: aguado de pollo, seco de pollo, encebollado de pollo, papipollo (pollastre fregit amb patates)… i també el chancho, el porc. El peix era una bona opció, en vam menjar de bons en menús de migdia. Ja fora de Galàpagos em va agradar especialment la corbina arrebossada que vaig menjar al Corbina Don Jimmy al mercat central de Quito, acompanyada d’un ceviche. A la carta trobes ceviches, llagostes, encocados (amb salsa de coco), secos i aguados de tot tipus; carns i peixos a la brasa… El que sorprenia era la diferència de preu entre els menús (4 a 7 dòlars) i menjar a la carta (cap als 14-15 dòlars el plat). A l’illa de Santa Cruz teníem una zona de restaurants al costat del Coliseo, recomanable i barata. També hi havia la zona de quioscos prop del Malecón, també interessant, per menjar a la carta, provar un encocado (al William) o una llagosta a la brasa. A Isabela vam menjar bé els menús (vam repetir a Los Delfines) i un dia a un lloc una mica més posat on vam disfrutar: el Cafetal. A San Cristobal vam apostar molt pels menús (ens va agradar el de migdia de l’Olimpo) i també d'”street food”: unes carretes on menjar salchipapas, pollastre fregit, empanades… per un preu molt tirat. I ens va agradar especialment el lloc on esmorzàvem: un bar petitíssim davant l’edifici del 911 que el portava una senyora molt simpàtica. Allà hi podies tastar diverses varietats dels esmorzars galapaguenys: tortilla de verde (platàn mascle), tortilla de yuca (tortilla que no truita, no barrejades amb ou) o el bolón, bola de plàtan “verde” fregit i barrejat amb formatge i llardons, pura energia. Amb el beure vaig disfrutar molt amb els sucs de fruita. En fruites els guanyadors van ser la naranjilla, la toronja i sobretot el tomate de àrbol, que no havia provat mai i em va convèncer molt. Al mercat de Quito també vam tastar bones combinacions, com naranjilla i alfalfa o mora i guanabana. En l’apartat alcohòlic, malament. La cervesa era cara i dolenta, tant la Pilsener (massa gas) com la Club (molt fluixeta). Si miraves altres opcions com els vins, tenien preus estratosfèrics.

L’ILLA DE SANTA CRUZ

És l’illa més turística, on arriben la majoria d’avions i d’on surten la majoria de creuers. Aterrar-hi va ser una mica pesat: l’avió arriba a l’illa de Baltra, al costat de Santa Cruz, d’allà has d’agafar autobús gratuït (que no arribava mai) fins als ferrys, que creuen un canal entre les dues illes, i després agafar un bus o un taxi per un trajecte de 45 minuts per creuar l’illa i arribar a Puerto Ayora. La ciutat té una part molt turística, però la resta es veu bastant deixada.

Un cop ja situat al teu allotjament, d’opcions pel teu compte tens les d’anar caminant fins el centre Charles Darwin (la part que ens interessava, el centre de criança, estava en obres) o anar a la platja del costat, la de l’Estación i fer una mica d’snorkel, on vam veure algunes tortugues, entre molts tipus de peixos. També pots anar caminant (són uns 45′) fins a Tortuga Bay, una platja xulísima on hi pots passar tot un matí prenent el sol i fent snorkel amb tortugues (nosaltres vam veure un parell d’escenes de sexe amb diversos mascles molestant al que estava acoplant-se a la femella) i també tintoreres (només vam aconseguir veure’n una de molt petitona). A l’esquerra de la platja, a les roques, ens vam poder acostar moltíssim a un parell de mascarells camablaus que es van deixar gravar amb amabilitat, sense fer gaires escarafalls.

El què té Santa Cruz respecte a les altres illes és que allà tens la màxima oferta de tours de dia per anar a altres illes més petites. Bartolomé, North Seymour, Santa Fe… costa decidir-se i al final és recomanable fer alguna visita on hi hagi animals que no veuràs a altres llocs (a nosaltres ens va faltar veure iguanes de terra en llibertat -al centre Charles Darwin en vam veure de grogues). No ens vam acabar de decidir sobre a quina illa anar, entre altres coses pels preus (al voltant de 170 dòlars per cap cada excursió) i al final vam agafar un tour de Bahia, més barat (45), voltant per la zona més propera a Puerto Ayora. No va començar gaire bé, anant a una loberia on gairebé no hi havia lleons marins, però es va arreglar després visitant Las Grietas (a l’interior d’una illeta, escletxa entre roques, plena d’aigua per fer un bon bany) i després amb un snorkel que ens va deixar veure les nostres primeres i enormes tortugues marines. Vist amb perspectiva potser hauriem d’haver fet Las Grietas pel nostre compte (que es pot fer), treure la cartera i mirar de fer algun tour a alguna altra illa (Santa Fe és la que ens cridava més).

Per visitar l’interior de l’illa pots agafar un taxista, que per uns 40 dòlars et fa una volta passant per Los Gemelos (dos cràters volcànics molt a prop l’un de l’altre enmig d’una vegetació verdíssima i gairebé selvàtica) i sobretot per El Chato: una reserva on veure les tortugues galàpagos en el seu entorn natural i fent la seva. Depèn de l’època de l’any que hi vagis, en trobaràs més o menys. Quan fa més calor n’hi ha més, perquè pugen cap a aquesta zona elevada, perquè a baix escasseja la bona teca vegetal. Vistes les tres illes principals, aquesta ens va semblar la visita més imprescindible per veure l’animal que dona nom a les illes.

Una altra opció sense tour (que no vam fer) és parlar amb un taxi perquè et deixi i et reculli a una hora convinguda a la platja El Garrapatero per fer una mica de relax, snorkel i veure iguanes marines, lleons marins i ocells (amb sort s’hi veuen flamencs).

L’ILLA D’ISABELA

La que més ens va agradar. És la més gran de les Galàpagos (tot i que només hi ha civilització al sud). Té un aire més rural i antic que les altres dues, menys turística. T’hi sents molt a gust fent la teva. Un exemple d’aquesta vessant més turística és que cal tenir en compte que no hi ha cap caixer automàtic, així que millor que portis dòlars suficients a sobre. Que si no t’arribessin els dòlars per fer el tour de Los Túneles, seria una desgracia!

D’entre els tours que s’ofereixen en vaixell des de l’illa en destaquen dos: Tintoreras i Los Túneles. El segon el vam trobar imprescindible. El primer també està bé, pots veure coses semblants a escala menor: millor que el facis abans de l’altre (si el fas després et semblaria poca cosa!). Los Túneles és una zona de túnels de lava on el mar queda força estancat i una mica més calent (fet que agrada als taurons de punta blanca o tintoreres) i és un lloc increïble per fer snorkel, amb una profunditat que no passa dels 2-3 metres en marea baixa. T’hi porta una barca en uns 45′ des de Puerto Villamil i després cap a l’aigua. Nosaltres vam fer un snorkel de més de dues hores sota l’aigua! Va ser bona idea, que ens van donar els de volanthevist (també tenen post de les illes… i amb millors fotos!), de comprar a casa un shorty barat del Decathlon per fer-lo anar allà. A Los Túneles hi vam veure moltes tortugues (algunes en plena activitat sexual), ratjades, milers de peixos i sobretot tintoreres. Flipant poder estar tant a prop de taurons de metre i mig. Ells dormint, a no ser que els despertessis, que marxaven ràpid. Tots clapaven en coves (en una en vam veure ben bé 10) i després hi ha una de les tintoreres que, per torns, va donant voltes per la zona i patrullant. A més de taurons de punta blanca, també vam veure un cavallet de mar, que semblava més “cagarret” que altra cosa, per mida i color (me l’imaginava més atractiu!).

En un segon snorkel el mateix dia, ens vam apropar a una illeta on hi havia pingüins, i fins i tot els vam veure nedar per sota l’aigua. També ens va sortir una foca (Galàpagos fur seal), per variar dels lleons marins més vistos. I per rematar un dia sensacional ja a terra ferma, a la zona de dalt de Los Túneles, vam trobar una colònia de mascarells camablaus als que ens vam apropar fins a mig metre sense que es moguessin. Tot i tenir una cria! Per fer-ho més fantàstic n’hi havia un que estava fent un ritual d’aparellament (tot i que no era època), tot dansant, fent xiulets i arquejant les ales. Per acabar, al tornar cap a Puerto Villamil amb la barca, una última sorpresa: teniem prop de la barca mantes que arribaven als 4 metres d’envergadura. Se n’intuïa la forma sota l’aigua, tot un espectacle.

A Isabela també podies fer un bon snorkel pel teu compte: al costat del port hi ha un caminet que porta entre el manglar a un lloc conegut com a Concha Perla. Si hi vas cap a les 8-9 del matí (quan la gent està de tour o amb la barca arribant des de Santa Cruz) hi pots estar sol i tot. El cop que hi vam anar de matí (vam repetir), tots sols, vam compartir aigua amb lleons marins, ratjades i peixos, però sobretot amb un parell de pingüins molt simpàtics que els vam poder contemplar de molt a prop i fins i tot ens van passar nedant pel costat, una meravella. Aquesta espècie de pingüí és molt petitó (35-40 centímetres); només n’hi ha una espècie més de miniatura, a Austràlia i Nova Zelanda. A més dels pingüins, una iguana marina també es va remullar i passar pel costat, tot deixant-nos un bon regal mentre marxava.

Un altre dia vam llogar bicis de bon matí (potser millor que per la tarda, que hi ha menys gent i el sol pica menys) per fer una excursió fins el Muro de las làgrimas, un mur que van construir deixant-s’hi la sang i la salut presos destinats a Isabela. Més que el mur, l’interessant és el camí i el viatge en bici (també es pot fer caminant), amb la calma, anar parant a cada desviació que et trobis. En una (platja Amor) hi vam trobar una colònia d’iguanes marines diferents, amb la cara molt pintada de blanc i més grans. Era una zona d’anidament, s’hi veien iguanes petites. A una altra parada (El Estero) vam veure una colònia de mascarells camablaus a una roca no gaire lluny de l’aigua (i nosaltres sense el banyador!). I passat l’Estero, mentre anàvem en bici ens vam trobar vàries tortugues galàpagos pel camí.

Una excursió d’interior que pots fer en format tour (no es pot fer sense guia) és la visita del volcà Sierra Negra, que porta cap a un cràter enorme de 10 km de diàmetre i després continua per admirar una zona volcànica. El cràter ha de ser espectacular i a més sovint s’hi veuen fumaroles, però vam enganxar un dia que estava ple de boirina i no vam veure res de res. De la zona volcànica de després si, i va ser una bona estona de contemplar un paisatge molt marcià i diferent.

A més de tot l’explicat, caminant des del poble pots anar al centre de criança, una visita gratuïta on veure tortugues galàpagos i amb un camí xulo de mitja horeta per arribar-hi, passant pels humedales, on vam veure flamencs. Si tens ganes de descansar, la d’Isabela és l’illa on trobaràs més fàcilment des del teu allotjament una bona extensió de platges per seure, relaxar-te, fer una remullada i contemplar els ocells, pelicans i fragates, que no paren de passar.

Em va semblar curiosa la historia que em van explicar del volcà Alcedo, situat al centre de l’illa i que només pots visitar si tens un permís del Parc. Allà es concentra la presència més gran de tortugues galàpagos de totes les illes, però es veu que es va omplir de cabres salvatges (a milers). Així que van fer un pla de milions de dòlars per exterminar-les, que incloïa australians, helicòpters i disparar des de l’aire. N’he trobat alguna informació online… dona per a documental!

L’ILLA DE SAN CRISTÓBAL

L’últim pas de la nostra ruta per les illes Galàpagos. És la capital administrativa i això es nota (i molt) en el ben arreglat que està tot. Només pel paviment dels carrers ja es percep que allà s’hi inverteixen més diners. També s’hi veu turisme (moltes botigues de souvenirs al malecón) però menys que a Santa Cruz i tens diverses opcions per fer coses pel teu compte, que és una de les nostres debilitats. Caminant des del poble, Puerto Baquerizo, cap a un costat arribes a la Loberia, que és una platja plena de lleons marins on pots estar prenent el sol i remullant-te mentre ells van fent la seva i veus com les cries criden per trobar les mares (jo patia i tot veient que tardaven molt a trobar-la!) o els mascles dominants imposen la seva autoritat sobre els altres mascles que gosen aproximar-se al seu territori. A la nit, a Puerto Baquerizo també és un espectacle la platja del poble (tancada per l’accés humà), plena de lleons marins que fan una simfonia de crits (i una olor) espectacular. Per passar-s’hi una bona estona observant el seu comportament, com si tinguessis el documental d’animals allà mateix.

En direcció contrària des del poble hi ha una bona caminada per dedicar-li un dia pel teu compte. Pots anar fins al centre d’interpretació i d’allà al Cerro Tijeretas, on hi ha unes bones vistes i fragates de molt a prop (si tens la sort de ser-hi a l’època de l’any que s’aparellen pots  veure com els mascles inflen el seu pap vermell). Des del Cerro nosaltres vam caminar una bona estona més (40-50′) fins arribar a la platja Baquerizo. Una platja ben maca amb iguanes marines, lleons marins i tortugues dins l’aigua on estàvem absolutament sols. Al costat del Cerro Tijeretas hi ha un lloc de roques fantàstic per fer snorkel (i senyalitzat com a tal) que vam repetir per fer el nostre últim bany a les Galàpagos. La darrera submergida ens va oferir tortugues marines, iguanes i fins i tot un lleó marí molt juganer que va estar al nostre costat regalant-nos bons vídeos amb la GoPro.

A San Cristóbal hi ha un tour de dia estrella que és el León Dormido / Kicker Rock (té noms diferents perquè la forma varia segons des d’on el miris). És car (110 dòlars, que podries arribar a negociar fins els 100), però espectacular. Nosaltres no vam tenir massa sort amb els que ho vam fer (Margatour). Primer perquè ens van barrejar a nosaltres que fèiem snorkel amb els que feien submarinisme, el que va suposar que ens haguéssim d’esperar a que fessin les seves proves d’immersio… I a més, el guia que ens va acompanyar a l’snorkel no era gaire bo i estava més preocupat fent les seves fotos i vídeos que ensenyant-nos a nosaltres els animalons. Però sobretot no vam tenir sort perquè ens va enganxar un dia amb poca visibilitat sota l’aigua. És un lloc amb profunditats entre 10 i 20 metres, on hi pots veure taurons de varis tipus, entre ells els taurons martell. En vam veure alguns de punta blanca, però de forma molt fugaç i com ombres. Tot i això si que vam veure de ben a prop tortugues marines, lleons marins i molts peixos de colors, peixos globus, estrelles, eriçons… enganxats a la paret del Kicker Rock (que es veu al fons de la foto de sota).

Una altra bona opció de dia a San Cristóbal és fer un recorregut per dins de l’illa. Ho pots fer amb agències de tours o directament amb un taxista, que et sortirà més barat (60 dòlars els dos, per agència eren 60 per cap). El nostre era un veï del propietari de l’allotjament, que ja ho havia fet molts cops i tenia molt aprés què explicar a cada lloc. Visita a la laguna del Junco, al centre de reproducció de tortugues de la Galapaguera i a la platja de Puerto Chino. També vam anar a la casa del Ceibo (casa penjada d’un arbre enorme) però és una mica turistada que et pots estalviar. Un dia per això, un altre per León Dormido, un altre per fer excursions pel teu compte, i ja ho tens!

Nota pràctica final: per treure diners els caixers no anaven gaire bé, inclús provant amb vàries targetes. Avisats quedeu. Vam canviar euros al banc, que va ser una solució que entre comissions per treure de caixer i tot plegat tampoc devia sortir tant malament…

LES FOTOS

Com sempre, un bon recull de fotos, al Flickr (i com a novetat, uns quants vídeos, que la GoPro ha fet bona feina sota l’aigua).