Viatge al Japó de tres setmanes

Una mica de resumillo del meu viatge a japó de 3 setmanes, concretament del 4 al 25 de setembre. El clàssic text que faig tant per a qui hi vulgui anar, com per passar a escrit records abans que el degoteig continu de nova informació al cervell me’ls esborri. Ho divideixo en varis apartats (i hi afegeixo l’actualització del viatge del 2016).

1. Informació general: el viatge del 2010
2. Allotjaments i menjar (post propi)
3. Visites recomanades (post propi)
4. Danjiri Matsuri (post propi)
5. En imatges
6. Novetats al viatge del 2016
7. La gastronomia del 2016 (post propi)
8. Sushiso Masa, el paradís del sushi (post propi)

Informació general

PREPARACIÓ PREVIA:
Primer va ser trobar un vol de preu correcte per les dates escollides. Va guanyar Alitalia, tot i que vaig estar esperant, perquè m’havien dit que a Finnair treien unes ofertes molt bones (de 500-600 euros). Després a repassar la guia que ja tenia. “Rumbo a Japón”, de Veronica Calafell, Jesus Espí i Marc Bernabé (també vaig xerrar amb la Vero i el Marc, que els conec personalment!). I a parlar amb gent que ja hi havia anat per fer-me una mica d’idea de la ruta que volia fer. Comprar-se el JR Pass (i de pas, que també ho venien, entrada pel museu Ghibli, que és millor, si tens intenció d’anar-hi, de comprar-ho des d’aquí) a una agència d’aquí, JTB. Un cop triada la ruta (la detallo més avall), reservar ràpid algun allotjament, especialment Tokyo (ja vaig trobar algun ryokan ple, amb moltes setmanes d’antelació!) i els llocs més petits com Miyajima o Kinosaki (per no tenir els llocs “barats” plens i haver d’agafar algun allotjament que em disparés massa el pressupost). De guies, a part de la comentada, em vaig emportar la Lonely Planet edició 2010 que vaig agafar a la biblioteca. Aquesta més completa i amb més informació pràctica, l’altre amb moltes suggerències de recorreguts alternatius i informació més friki. Dos guies + camera reflex amb dos objectius: enfortint l’esquena tot el viatge.

DESCARTATS:

La visita a Himeji, que el castell està de reformes fins el 2014, crec. També al teatre Kabukiza, de Tokyo, un altre en reformes. I a la subasta de tonyina al mercat de peix de Tsukiji. Hi has de ser a les 4.30 del matí que és quan et donen plaça o no. Els 140 primers entren. I despertar-me tant d’hora i gastar una pasta de taxi per jugar-me que potser no hi ha lloc… doncs passant.

LES PELES:
No ha sigut un viatge barato. L’avió van ser uns 720 euros. El JR Pass (passi per poder moure’s pel Japó en tren ilimitadament) de dos setmanes, 430 euros. Després els gastos de dia són una mica variables en funció dels allotjaments que triis (jo em vaig moure des dels hostels econòmics a algun ryokan que ja picava bastant més) i del menjar que jalis. Si no vols regar els àpats amb cervesa o alcohols varios, no és descabellat poder menjar habitualment, i bé, per menys de 10 euros. Ara, jo també he buscat provar coses, bons restaurants recomanats, etc… Així que el pressupost per aquí l’he estirat 🙂 A mi la cosa potser m’ha sortit a uns 100 euros/dia, comptant que serien retallables havent anat sempre de hostels, o deixant de jalar a alguns dels llocs que he jalat. Per la resta, difícil de passar la tisora. Els transports s’havien de pagar, les entrades a temples, museus… Regalets, autoregals… L’últim punt també ha inflat el gasto 😀

També cal tenir en compte que ha estat un any molt dolent per viatjar a Japó. El yen està moooolt fort. Si fa dos anys per 1 euro et donaven 160 yens, aquest any te’n donaven 107. Una diferència més que important. A l’hora de canviar yens crec que val la pena emportar-se euros i canviar a l’aeroport d’allà. Que el canvi surt bastant millor que canviats aquí. De fet diria que traient de caixer, amb la comissió i tot, et surt més a compte que canviar aquí.

EL TEMPS:

Dels 20 dies que vaig estar al Japó, els primers 17 va fer una calor inesperada. Calor humida, suar i suar. L’uniforme pantalons curts – samarreta curta, invariable. Els dos últims dies va canviar una mica. També va ploure. Tres o quatre dies, un parell especialment intensos, que em van coincidir a Tokyo. Crec que no fa falta emportar-se ni impermeable ni paraigues. A tot arreu on em vaig allotjar, em van deixar paraigues. I si no és el cas, total valen uns 3 euros a les botigues (que n’hi ha per tot arreu). Una cosa menys a carregar a la maleta, més espai per portar tot el què compris 🙂

L’ELECTRICITAT:

Diferent de la d’aquí, però tampoc em va fer falta emportar-me res. A tot els llocs on vaig dormir em van deixar adaptadors de corrent per a la versió europea.

L’IDIOMA I ELS JAPONESOS:

Només arribar, amb el primer tren, moment de pànic. Tot en caràcters japonesos, no entenia res, pensava que passaria tot el viatge perdut. Res, després tot és molt més fàcil. Trobes les coses escrites en el nostre alfabet. Els japonesos no són un prodigi de parlar en anglés (deixant els propietaris d’allotjaments de banda). De fet la majoria et diran que no el parlen quan els hi preguntes, encara que el dominin una mica. I si els demanes on està alguna cosa, és probable que per voluntat d’ajudar-te (encara que no ho tinguin clar) t’acabin enviant en el sentit contrari del que hauries d’anar. Ho dic per experiència. Això si, educadíssims en tot moment (excepte en pujar/baixar dels trens, que a vegades treien l’ira acumulada). I amb una capacitat innata per clapar-se a qualsevol lloc especialment el tren. En el meu primer tren, als 5 minuts ja tenia una japonesa amb el cap sobre l’hombro, clapant tranquil·lament.

LA RUTA:

Comptant que el dia 5 vaig arribar a les 6 del matí (amb tot el dia per endavant, si el jetlag ho permetia) i que el dia 25 vaig marxar també de matí (no tant d’hora), o sigui un dia que no podia aprofitar per fer coses. Vaig planificar la ruta per fer coincidir-la amb el Danjiri Matsuri (el cap de setmana del festival estava a Osaka, un dia per la ciutat, l’altre pel Danjiri). La resta el vaig fer en funció de recomanacions i coses que em cridaven l’atenció. Vist ara amb la ruta completada, potser hauria tret un dia a Tokyo i hauria fet doblet a Takayama, mirant de fer algun trekking lleuger per la zona, que feia molt bona pinta. Aquesta és la ruta, marcant on passava la nit. El JR Pass de dos setmanes el vaig activar el dia 9, aprofitant per anar a Kamakura.

05/09: Tokyo
06/09: Tokyo
07/09: Tokyo
08/09: Tokyo
09/09: Tokyo
10/09: Takayama
11/09: Hiroshima
12/09: Miyajima
13/09: Kinosaki
14/09: Kyoto
15/09: Kyoto
16/09: Kyoto
17/09: Kyoto
18/09: Osaka
19/09: Osaka
20/09: Koyasan
21/09: Tokyo
22/09: Tokyo
23/09: Tokyo
24/09: Tokyo

EL TRANSPORT:

Que n’aprenguin els del RENFE!! Trens puntualissims, fàcilissim reservar seient (amb el JR Pass) i inclús canviar-lo. Fàcil d’orientar-se, superat el xoc inicial del primer dia. A l’hora de planificar-se la ruta que es farà per Japó amb el JR Pass val la pena mirar els horaris a Hyperdia (desclicant les opcions del Nozomi i els trens privats, que no entren al JR Pass). En algun cas (per arribar a Koyasan) per exemple, vaig haver d’agafar un tren privat. Però no va ser excessivament car i funcionaven tan bé i puntuals com tots. A les oficines de tickets del JR els hi passava les meves rutes impreses i em treien els bitllets fàcil. Després si fa falta canviar algun bitllet de dia o hora, és senzillíssim.

A CORRER!

És el primer viatge en el que m’emporto les vambes per còrrer. Em va costar iniciar, però després ja vaig anar sortint cada dos o tres dies, que va bé tant perquè m’agrada sortir a còrrer com perquè veus parts de les ciutats que no veuries si no sortissis a còrrer. A Kyoto vaig sortir pel parc Umekoji, divertit veure al vespre com grups de xavalets anaven practicant coreografies mentre jo corria. A Tokyo, pel Ueno Park. Que de dia no mata gaire. Però de nit, amb fanalets iluminats i els edificis reflexats al llac, és una delícia. A Osaka, per la vora del riu Yodogawa, un diumenge al matí, tot ple de camps de beisol i de nens disputant el seu partit dominical.

En imatges

Del viatge del 2016, podeu trobar l’àlbum en versió 1030 fotos o el de 157 fotos. També podeu veure l’àlbum del viatge del 2016, que supera les 200: aquest cop ens vam emportar només els mòbils i una càmera compacta.

El viatge del 2016

Feia 6 anys que hi havia estat i aquest cop hi anava amb la meva dona, que no havia visitat Japó: per tant la idea era fer un viatge amb els greatest hits però permetent-nos visitar algunes coses que no havia fet jo al 2010. Era menys temps (16 dies) però ens va sortir una cosa ben apanyada. Buscàvem coincidir amb la Sakura i tota la festa que es monta al país nipó quan floreixen els cirerers, que comença de mitjans de març a finals d’abril, segons la zona del país on estiguis (podeu buscar informació a la web The Bloom of Cherry Blossoms) i segons com hagi anat el clima. Així que vam lligar-ho per arribar el 21 de març al Japó i després vam distribuir els dies per tenir uns dies a principis d’abril a Kyoto i organitzar-ho tot comptant que teniem una setmana amb el Japan Rail Pass.

Una web que ens ha estat superútil per aquest viatge, i en castellà, és la de Japonismo a nivell de seleccionar visites o trobar coses interessants que no posava a la guia.

Al final la ruta va quedar en 6 nits a Tokyo al principi + 6 nits amb el JR pass (4 Tokyo, 1 magome, 1 Miyajima) i rematant al final amb 3 nits més a Tokyo. Les dos etapes a Tokyo van ser al mateix lloc, el Kimi Ryokan, hotel que no és res de l’altre món però és comfortable (en alguna habitació fa una mica d’olor d’humitat, això si), barat, i està a una zona que m’agrada molt: tranquila i molt a prop de l’estació d’Ikebukuro, que va molt bé per arribar a tot arreu. Al tenir el mateix lloc, vam poder deixar una maleta allà i no carregar-la mentre fèiem la ruta amb tren: així ja vam anar fent compres a la primera part de Tokyo, sabent que no les hauriem de carregar tot el viatge.

A Kyoto també vaig repetir, el Capsule Ryokan. Absolutament fantàstica l’habitació doble, tornaria a repetir amb els ulls tancats.

Al marxar de Tokyo, el primer que vam fer és anar cap a Magome (dormint al Magome Chaya, prou bé), un poblet encantador d’on surt una ruta per fer caminant que feien els samurais, el Nakasendo trail. Agradable, tranquila i un canvi ben bo després de la gran ciutat. El poble del final de la ruta, Tsumago, és molt maco. I dormir a Magome està bé, quan marxen els turistes de dia es respira molta tranquilitat!

Després d’això la ruta va ser cap a Miyajima, prèvia parada al castell d’Himeji (deixant les maletes a lockers de l’estació, per no carregar-les), que era una visita que no havia pogut fer l’altre cop (estava en obres de restauració). Espectacular, pleníssim de turistes, però val la pena entrar-hi, veure com és per dins, admirar-lo des de fora. Miyajima va ser tan encantador com l’altra vegada (de fet bastant més, que la companyia i fa molt); aquí vam fer el gasto gran en allotjament i vam dormir en un apartament (Itsumoya es diu) ben gran, amb banyera preciosa.

De Miyajima a Kyoto vam parar pel camí a Okayama, a veure un dels millors jardins del Japó (al costat hi havia un castell negre que semblava el revers tenebrós del blanc de Himeji) que no ens va semblar una visita imprescindible però si prou bonic com per fer-hi parada si aneu bé de temps.

A Kyoto les novetats respecte l’altra visita van ser una escapada nocturna cap Osaka a sopar (que recomano molt si hi feu vàries nits) i especialment (no ho recomanaré mai prou) veure el Miyako Odori, balls de geishes que fan a la primavera a Kyoto. Aquests els fan a l’abril al barri de Gion, els d’un altre barri (Kitano Odori) comencen uns dies abans. Vaig intentar reservar online i em va resultar impossible i ja ho donava per perdut. Per sort, un cop allà, el primer dia d’estar a Kyoto vam anar a l’oficina turística de l’estació de tren i vam poder comprar entrades (no hi aneu gaire tard, que tenen hora de tancament de venda d’entrades). Ens van tocar bones entrades: molt cap endavant i al lateral dret (que d’entrada sembla que malament però teniem al costat les padrines japoneses que tocaven el shamisen amb rictus seriós). Ens va semblar una autèntica meravella, del millor que vam fer en tot el viatge: una hora molt emocionant de balls i música. En un entorn preciós del teatre. Màgic.

A Tokyo vam passejar pels barris de sempre, vam fer moltes més compres que jo l’altra vegada (la zona de Kappabashi cal visitar-la!) i fins i tot vam tenir temps per visitar un festival al costat de la ciutat, el Danjiri Matsuri. Festival que venera el penis, on es passegen carrosses amb polles gegants i es venen piruletes de polles i conys. Per un cantó és divertit i que justifica la visita, però per l’altre, massa massificat fins al punt que vam marxar molt abans que comences el rebombori principal, que ens agobiava tanta gent (molt turista, sobretot).

De visites de dia des de Tokyo si l’altre cop vaig fer Kamakura, aquest vam fer Nikko, que va estar especialment espectacular, per la sort que hagués nevat la nit anterior i trobar-ho tot tenyit de blanc (fins més tard, que el sol ho va desfer) a primera hora. Va ser bona idea agafar el tren directe de Ikebukuro a Nikko, que sortia molt d’hora però permetia arribar abans de la gran troupe de turistes.

A prop d’on dormiem, a Ikebukuro, vam dedicar un matí a fer el mandra i arribar-nos a un onsen, molt recomanable: el Sayano Yudokoro. Separat per sexes, zona interior i una zona exterior molt ben decorada, amb diferents llocs on fer el banyet i passejar-te en boles mentre et tocava l’aire ben fresquet. Una horeta de fer banyets en aigua bullint i sortir com nou i ben net.

De veure la Sakura a Tokyo, ens va semblar especialment espectacular el parc Yoyogi en la segona etapa tokyota. Els cirerers estaven al seu apogeu de flors i al cap de setmana, el diumenge, a sota hi havia centenars de mantes de tokyotes que celebraven la Sakura passant el dia sota els arbres, menjant i bevent (especialment cervesa i sake!). També va estar bé el canal Meguro, ple de fanalets i amb  paradetes de menjar a banda i banda. També era bonic el parc que hi ha al costat de Mitaka (que podeu aprofitar si aneu a visitar el museu Ghibli, com va ser el cas).

A part de les visites noves (i les repetides) va estar també molt bé el viatge gastronòmic paral·lel! 🙂