Viatge: uns dies a Lisboa (espècie de miniguia)

– Cerveja…
– Uma?
– Thurman
Ja havia estat a Lisboa, però aquest cop m’hi he pogut estar mes temps. Conclusió: un viatge d’uns quants dies absolutament recomanable. Pel lloc, que es encantador, i pel menjar que es barat i boníssim.

Visites:

– una visita obligada es el Castillo de Sao Jorge, amb grans vistes sobre la ciutat. La meva part preferida de l’estança va ser caminar en plan aleatori pel barri que envolta el castell, que és el de l’Alfama. També està bé anar caminant pels de Chiado i Baixa. Val la pena acostar-se al castell en un tramvia (crec que és el 28 que t’hi porta) d’aquests tan antics.
– Un altre clàssic es anar a Betlem, on hi ha el monasterio das Jeronimos, la Torre de betlem i, sobretot, la pastisseria on fan els famosos pasteis de Betlem. Que son el resultat d’anys d’investigació intentant aconseguir el pastisset amb mes calories per centímetre quadrat. Boníssim. Recomano acompanyarlo amb un vaset de ginjinha, que es un licor de cireres que t’anima l’esperit.

– No ens ho posava a la guia, però va estar molt be anar a la zona on van fer la Expo de Lisboa (parada de metro: pròxima estaçao, Origens). Molts edificis potents, d’arquitectes com el Santiago Calatrava que va fer l’Estació de metro o el del famós arquitecte portuguès Alvaro Siza. Vam aprofitar que plovia bastant per ficar-nos dins l’Aquarium. Interessant, molt ben muntat, semblant al de València (aquest també diu que es el mes gran d’Europa).

– Si s’està el dissabte per Lisboa, val la pena acostar-se al mercat dels Lladres, un mercat molt autentic de coses de segona mà que oscil·len entre l’estil hippy i l’estil gitanot. Està al Campo de Sta Clara, no gaire lluny del castell de Sao Jorge.

– Molt recomanable l’escapada d’un dia a Sintra. El tren tarda una mitja horeta des de Lisboa i son uns 3 euros anar i tornar. Val la pena visitar el castello des Mouros (com s’integren amb la vegetació les construccions…), el Palacio da Pena i la Quinta de Regaleira (uns jardins que es veu que son brutals i que per desgracia no vam poder veure). Al nucli antic de Sintra cal vigilar on et poses a l’hora de menjar (com més cèntric, més clavada) i val la pena passar per la pastisseria La Periquita, on fan les típiques Queijadas, un pastisset que és una mica panellet-like.

– A nivell de fado… doncs no hi vaig anar. Però un parell de persones em van recomanar que anés a escoltar-ne a la Taverna d’El Rey, a la zona de l’Alfama. Que es veu que està ple de turistes, però que és molt autèntic.

– Hi ha una plaça al començament de Rua Santa Catalina (venint de Praça camoes per Via Loreto, gires per Mariscal Saldanha i allà ho trobaràs) que val la pena per anar-hi a mitja tarda a fer una birra. Hi ha un petit quiosc on venen begudes i taules per sentar-te i contemplar una magnífica vista al Tajo.
* periodistes / amics de la picaresca: al castell i a l’Aquari s’hi entra gratis acreditant que ets jornalista…

Dormir: m’he estat a un hostel de p. m. Si et va el rotllo de compartir habitació amb gent qui no coneixes, és la elecció perfecte. Molt ben situat a prop del Barrio Alto, amb una gent molt maca i atenta, molt net i polit, amb molta dinàmica de fer coses (recomanar llocs de marxa, visites interessants fora del normal, fan sopars cada dia a 5 euros de menjar portugués…). Es diu Oasis i costa 18 euros la nit. A més va molt bé per conèixer gent de tot el món. La gran majoria coneixen Barcelona i en general els hi va agradar però gairebé tothom tenia alguna mala experiència de robatoris.

Papeig: Bàsicament, disfrutar al màxim amb uns preus més barats que Barcelona (que per altra banda tampoc és res massa complicat). Faig una llista de llocs on menjar: segur que els que poso no són els millors, però són els que he provat i que m’han agradat. Cada dia va caure bacallà en alguna forma o altre, i l’últim dia va caure el llibre de receptes de bacalhau. A la majoria de llocs el plat principal ja és prou contundent i demanavem només un plat. Acostumen a portar-te cosetes per picar al començament. Si no les vols, els hi dius i s’ho emporten. Perquè si t’ho prens, t’ho cobren, com no. (agraïments a la guia gastronòmica per l’AnnitaFly)

– La tia Chica (Rua Sao Tome, 48). Una opció interessant pel dia que es va al Castell. Cuina senzilla i portuguesa a un preu molt decent. Em vaig prendre un bacalhau a bras (varietat local a tastar), molt bo, que em va costar uns 5 euros el plat.

– Pois Café (Rua Sao Joao da Praça, 93). També cau per allà l’Alfama. Més per fer un dinar frugal en un entorn fashionetti. Una espècie de local tipu Born molt xulo i on feien entrepans així una mica elaborats o pastissos molt potents.

– Cervejaria da Trindade (Rua nova da Trinidade, 20C). Un dels punts de visita obligatori. Cal advertir que si no s’hi va d’hora es pot pringar amb una cua bastant llarga. Ens vam fotre un arrós de tamboril i camarao (rap i gambes, diria) que estava deliciós. A part el local és curiós, perquè és una cerveseria molt antiga, amb uns azulejos molt potents decorants les parets.

– Cabaças (Rua das gaveas, 8). Un dels llocs a Barrio Alto on provar la carn a la pedra. Et porten carn crua en una safata de fusta. En una part hi ha una pedra calenta on fas la carn. Tens una salsa amostassada i sal per acompanyar-la.

– Sinal (Rua das gaveas, 89). El més pijin (per decoració i tracte dels cambrers) dels que he posat, però tot i així tampoc excessiu (ens va sortir a uns 19 euros per cap) i boníssim. Ple d’executius al migdia. Aquí va caure un bacallà arrebossat acompanyat amb un arrós de feijoas. Gran.

– Casa Liege (a la Rua da Bica de Duarte Belo, 74), en un carrer molt xulo que fa molta baixada, on hi ha un tramvia (foto a sota). Un equivalent al La Tia Chica que deia a dalt, al barrio alto. Vaja, un bar amb la típica senyora Maria al mando, amb menjar casolà i barat. Aquí va caure un Bacalhau a canoa.

Sortir de marxa: per anar de bars el millor es el Barrio Alto on hi ha de tot, de coses mes fashions a altres mes cutres, nomes es questio d’anar passejant i escollir el que mes et faci el pes. Les birres valen 1’5 euros o 2 a la majoria de bars. M’ha sorpres bastant la facilitat per comprar drogues tant per aqui com pel centre mateix. Gent pel carrer que et deu veure guiri i t’ofereix costo i coca. Imagino que et deuen fer la pirula. Per anar despres dels bars en plan mes disco, un parell de llocs:

-Disco Incognito (prop del barrio alto. Des de placa Camoes, agafes via Loreto, que despres passa a ser Calcada do Combro. Aquesta al cap d’una estona es bifurca. Tires per la dreta i al cap d’uns metres a ma esquerra hi ha una porta metalica grisa sense gaire indicacions, amb un senyor amb bigoti com de circ a la porta). Es una minidisco on punxen indierock. La nit que hi vam anar al Dj li anava molt el rotllo gotiquillo de The Cure i Sisters of Mercy. No gaire lluny d’alla hi ha un bareto fashion molt xulu (amb lavabos david lynch style) que es diu Left (c/Largo Vitorino Damasio 3F)

– Lux: la disco famosa perque en part es propietat del John Malkovich. Molt be. El dia que vam anar el DJ no era especialment destacable, pero la decoracio es molt guapa (per exemple com un vídeo projectat sobre una gran bola que penja del sostre), es grandios, de tant en tant passen cambrers oferint xupitos gratis… S’hi ha d’anar no gaire tard, perque sino pringues amb una cua molt llarga. L’entrada val 12 euros i et tornen aquests 12 euros en tickets d’1 euro per gastar en begudes. La birra valia 3 euros, el guardaroba 0’75. Hi ha 3 sales. La gran, una a sota (més canyera, amb un cap de jirafa dissecada penjant) i una a dalt de tot, a l’aire lliure, amb una sabata gegant a la barra.

Actualitzacions (2015)

– Per dormir vam estar a un apartament sensacional, el de Dreaming Lisbon. Ben situat, en una zona extremadament tranquila prop del castell de Sao Jorge i molt ben arreglat i comfortable. Per repetir sens dubte.

– No havia anat mai a l’altre cantó del Tajo i vaig quedar encantat amb la visita a Trafaria, petit poblet. S’hi arriba amb un ferry des de la zona de Betlem. Hi vam menjar un gran peix a la brasa, al restaurant O’Fragateiro. Bo, barat, recomanable! No seria mala idea del tot agafar bici, anar fins a Betlem, d’allà al Ferry i des de Trafaria semblava que hi havia un recorregut maco per fer en bici.

– De menjar a la part més cèntrica de Lisboa, d’aquesta visita m’emporto el restaurante Zapata, separat de la zona de trànsit turístic, però cèntric, ple de portuguesos, ben barat i amb un gran bacalhau a bras (recomanació de l’Enocasionesveobares). Tampoc falla el Tascardoso, que ja he repetit més d’un cop, per menjar tradicional. Ens va quedar MOLT pendent la visita a Taberna Rua das Flores, que ens havia recomanat molt i molt el Jorge Guitian (interessant buscar el què escriu sobre la ciutat, que la visita sovint), que també ens va portar a un nou lloc de pasteis a plaça Camoes que en van fent tot el dia fins les 11 de la nit. Boníssims, com els dels Jeronimos. Acabats de fer i calentois.  A prop de la Taberna RUa das FLores, al mateix carrer val la pena passar pel Landeau a engollir el fantàstic pastís de xocolata. Cosa fina, fina. En plan visita més pijilla vam anar al Assinatura, on vam menjar molt a gust (fotos), un estil del Coure a Barcelona i va quedar pendent per una altra visita el 100 maneiras.