Ahir em vaig passar pel Fòrum Gastronòmic Girona 09, aprofitant que els organitzadors acreditaven els que tenim blogs gastronòmics, perquè a la tarda es feien unes xerrades al voltant dels blogs. Sent sincers, no esperava que s’arreglés el món en aquestes xerrades: en canvi l’entrada al Fòrum a primera hora va ser triomfal. Em vaig apuntar a un taller de formatges i caves catalans (els tallers costaven 3 euros) que va ser espectacular. Una selecció de 6 formatges d’aquí maridats amb caves també de la terra, i tot presentat molt bé per l’Enric Canut per la part del formatge i Roger Viusà per la part del vi. M’agraden molt els formatges, però l’experiència de tastar-los a poc a poc i fixante amb els detalls (com la diferència de gust i textura entre la part del mig i la part més propera a la pell) que anava comentant l’Enric va ser una joia. L’alineació va ser:

1. Recuit de la fonteta Vs Agustí Torelló Mata Trepat 07
2. Tou dels til·lers Vs Manel Raventós Gran Reserva Personal 2000
3. Bauma Vs Recaredo Reserva particular 01
4. Formatge de l’Alt Urgell Vs Albet i Noya Brut 21
5. Formatge serrat d’ovella Vs Parisad 00 de Can Rafols dels Caus Serrat
6. Formatge Blau de l’Avi Ton Vs Parxet Cuvee Dessert

Combinacions de llàgrima de felicitat. Els quarts potser eren els que sortien més beneficiats d’anar en matrimoni. I de cava el que em va agradar més va ser el Recaredo. De formatges… m’agrada tot! I eren prou diferents tots, perquè no sigui necessari entrar a dir si estimo més el pare o la mare. Ara un proper objectiu és trobar on fan coses d’aquestes que vull repetir.

Després d’això vaig estar donant la volta per la fira, on hi havia molts estands de productes relacionats amb la gastronomia. Sobretot menjars. I aquí va ser el moment on vaig maltractar el meu estòmac en un fòrum de gastronomia, que té la seva gràcia. Perquè en el món de lo gratis, comences a agafar coses sense criteri i fent unes combinacions impossibles. Passant d’un gelat dolç a una pasta salada, tornant a un gelat… I anar-ho regant amb vi. En una estona vaig menjar gelats de gamba, gelat de coco al curry (uns que es diuen Pole Sud, dels que em vaig oblidar de tastar el de parmesà), volandeiras (les germanes petites de les vieires, boníssimes), formatges variats, fritanguisme… A l’estand d’Inèdit -amplia presència de la marca per tot arreu- combinacions de la birra, que continua sense matar-me, amb carxofes fetes amb receptes de varis xefs. Boníssima la “carxofa morada amb els seus companys de l’hort”, de la Lola Puig que pel què sembla té un dels restaurants emergents i està nominada a cuiner de l’any.

En la part bloguera, primer una interessant xerrada del fotògraf d’El Bulli sobre com feien les fotos dels plats de cada temporada, amb demostració pràctica al final. Molt xulo, tot i que pels que tenim blogs de receptes, no ens soluciona massa la vida el què vam veure. Que a casa no tenim ni focus, ni anem a comprar elements d’atrezzo per cada foto -tot i que algun invent ja faré…-, ni ens podem esperar 5 o 10 minuts per preparar i fer la foto. Que els plats es refreden i nosaltres, després, ens els hem de menjar.

Després la xerrada sobre els blogs gastrònomics del Manuel Gago. Ben organitzada i apuntant com està la xarxa, com ara s’ha desplaçat part de la comunicació cap a plataformes tipus Facebook o Youtube. En aquest sentit si que trobo que potser se li va donar massa èmfasi a la paraula blog, que no deixa de ser un format de web. Per mi té tant valor el meu comentari d’un restaurant com el de l’usuari que no té temps de fer-se un blog, però entra a portals de serveis (digueli lanetro, verema o el que sigui) i allà penja una ressenya del què ha viscut al restaurant. Vaja, que l’important és el contingut, no el continent.

Després es van sumar dos blogaires més per fer una taula rodona: Joan Gómez Pallarès, del weblog De Vinis (que no coneixia, perquè del tema vins controlo poquíssim) i Roberto Gonzalez, el Pingüe Gourmet, veterà cuiner-blogaire de terres lleoneses. El debat potser es va oblidar en alguns moments que qui fa un blog té un seu espai i li dedica el temps que vol i perquè vol. És a dir, que a mi no em demanis que segueixi unes normes o que no publiqui receptes de tortillas con judias perquè ho fa tot el món. Aquest és el meu raconet i per un cop que sóc el cap, deixa’m-ho disfrutar. Però va ser interessant sentir experiències de gent que toca temes allunyats del què faig jo aquí: vins de puta mare, restaurants de factures alegres, receptes ben elaborades…

Vam acabar els de la taula rodona i alguns altres autors de blogs, sopant per Girona i conversant agradablement de menjar, com no. Una de les coses a agraïr del Fòrum és que es faci a Girona. Que ja cansa que tot sigui a Barcelona i és sanissim sortir a fora -pels que som de Can Fanga-, especialment en cap de setmana. Propera parada, Lactium, fira del formatge a Vic :)

0