Braves de boniato amb pesto vermell

Ahir vaig fer braves de boniato, de les quals no vaig recollir testimoni gràfic :P (ja ho arreglarem quan en torni a fer, tot i que la temporada del boniato ja deu passar). Ho havia vist al Samsara, un restaurant de tapes pijes de Gràcia (c/Terol, 6) on en feien amb el pesto verd d’alfàbrega. Jo tenia ja fet el pesto vermell a la nevera, així que vaig fer el canvi, que va sortir molt bo. Ben fàcil:

– Boniatos
– Oli de girasol
– Sal

Pelem els boniatos i els tallem a daus. Bullim els daus fins que comencin a quedar tovets -sense passar-se que si no després es desfarien. Els posem a escórrer, que deixin anar tota l’aigua. I després en oli molt calent els fregim. Quan estiguin ben doradets, els traiem i els posem sobre un paper de cuina, que xupi una mica l’oli, i els salem. Em van explicar que la tècnica per sortir ovacionat era fer un doble fregit: primer amb oli no tan calent, que no fumegi i treure-les abans que es comencin a daurar. Després, amb oli molt calent, torna a fregir. I en teoria les patates s’inflaran. Però això ja no ho vaig intentar.

Del pesto de tomàquets secs ja vaig penjar la recepta. El què acostumo a fer quan tinc tomàquets vermells és posar-los en un pot de vidre coberts amb oli bo i alls tallats a làmines (un parell d’alls per exemple). Els vaig menjant, posant en amanides i altres plats i quan en queda mig pot, llavors aprofito els que queden i l’oli que ha anat agafant gust, li afegeixo nous, parmesà, sal i pebre, i ho trituro, posant-li una mica més d’oli si queda massa espès.

I el resultat m’encanta: per pastes, braves, torradetes… avui mateix veia la recepta d’un montadito d’alberginia, formatge de cabra i tomàquets secs, que caurà segur.

0