Costella de porc de Cal Rovira al forn

No puc amagar la passió que tinc per tot el què fa la gent d’Els Casals, que no em costa definir com al meu restaurant preferit del món mundial. M’agrada la seva filosofia, la passió per la terra, tant la cuina de l’Oriol Rovira, com tots els productes que fabriquen els de la seva família (aprofitant tot el què dona el porc, l’hort i altres animals). Els productes són tan bons que van a parar a un restaurant tan aclamat com el seu i no hi desentonen, al contrari. Així que quan em va arribar una costella de porc de l’explotació que té la família, Cal Rovira, a Sagàs, calia fer els honors.

Els dealers van ser el @caldi i la @drudibuixa dos amics a qui he conegut gràcies al twitter fa uns anys; ja portem uns quants vermuts i cerveses compartits per saber que són una parella molt maca (i el seu fill, el Claudi també!) i que compartim el gust pel bon menjar. El caldi em va donar les claus per convertir la costella en una cosa angelical.

Per aquesta recepta no hi ha foto del plat acabat. Encara sort que vaig pensar a tirar aquesta quan estava al forn! La cosa és molt i molt senzilla: agafar una plata per anar al forn, untar la base d’oli -que no s’enganxi- i posar-hi una base de patates (pelades i tallades a làmines bastant fines, de menys d’un dit de gruix), ceba (la vaig tallar en varies parts i la vaig disseminar per tota la plata) i alguns tomàquets, tallats per la meitat i posats boca amunt. Ho salpebrem. I a sobre li va el tall de costella, sencer i salpebrat pels dos cantons també. Cap al forn, precalentat a 200 graus (encès a dalt i a baix) i deixem que vagi fent, amb la calma. Jo a la mitja horeta li vaig donar una volta a la carn, perquè es torrés una mica pels dos cantons. Hi va estar en total una mica més d’una hora. Quan veies com anava supurant el greix i acumulant-se sobre les patates del fons, ja veies que allò feia pinta de victòria. I ho va ser. Carn tendra i gustosa, la base patata-ceba-tomàquet ben impregnada i sensacional. Com veieu, un plat que no porta cap més complicació que localitzar una bona costella de porc. Els de Cal Rovira en concret, els animals els tenen ben seleccionats. En tenen alguns que són gairebé 100% de raça Duroc i altres que venen d’una barreja de Duroc i porc ibèric.

Ei, molt bé tot, però on trobo la carn de Cal Rovira?

Els de Cal Rovira tenen una web on a més d’explicar-nos la seva filosofia “tancant cercles” expliquen quins productes derivats del porc preparen i on es poden comprar. Per la part que m’interessa a mi, per proximitat geogràfica, tinc una botiga, Mercacarn, al carrer Aragó tocant a a passeig Sant Joan que em ve fantàstica de localització. I hi tenen la costella! Aleluya.

3