Una altra recepta treta del curset de cuina, tot i que hi he introduït alguna variant (en funció del què tenia a la nevera), ja comentaré el què posava la recepta original. Jo hi he posat:
– 2 carbassons llargs
– 200 grams de carn picada
– 2 cebes
– 1 albergínia petita
– Un grapat d’atmelles (marcona)
– Un taco de dos dits de gruix de formatge de rulo de cabra
– Julivert
– 1 gra d’all
– Sal
– Pebre
En una paella amb una mica d’oli fregim la ceba tallada ben petita, quan ja comenci a estar ben feta, li afegim la carn, el julivert picat i sal i pebre. Deixem que es faci a foc viu uns cinc minuts. En una altra paella, li posem oli i un gra d’all picat (en teoria sembla que per l’all és millor posar-lo en fred i calentar l’oli amb l’all a dins). Quan comenci a agafar color li tirem l’albergínia (a la recepta original es feia amb xampinyons) tallada a trossos petits i deixem que es vagi fent, remoguent la paella. Quan tinguem això, ho afegim a la paella de la carn. Després li afegim el grapat d’atmelles picades (la recepta original ho feia amb pistatxos) i al final de la cocció (al cap d’uns 5 minuts), el formatge esmicolat perquè es desfaci més fàcilment i ho lligui tot. Ho traiem del foc i ho deixem reposar.
Tema formatge: a mi m’encanta aquest de cabra, però si que és cert que té un gust més fort i potser es menja altres gustos d’aquest farcit. A la recepta original es feia amb un parell de cullerades de formatge Mascarpone, que és molt més suau.
Ara la part divertida. Amb un pelador, anem fent tires ben primes i llargues del carbassó. N’agafem dos, les posem en forma de X, al mig hi posem una cullerada del farcit que tenim a la paella i després tanquem per dalt amb els braços de carbassó que surten pels costats. Ho girem perquè la “juntura” quedi a sota, i quedi una mica més enganxat i ho guardem. Anem fent, que això porta feineta. A mi amb les quantitats de dalt em van sortir uns 16 farcellets… o sigui que per 4 persones, com a primer plat seria correcte… També es podria posar com a aperitiu…
Després queda l’últim pas. En una paella amb oli d’oliva ben calent li posem els farcellets. Primer posem a sota la part de la “juntura” i així queda ben tancat i no es desfà, quan estigui ja amb coloret, li donem la volta i després cap a fora.
Per acompanyar-ho, jo li vaig posar salsa de pesto, que en tenia de feta a la nevera. Però la salsa que vam fer al curset era molt més potent:
Salsa de blat de moro: ajuntem 6 cullerades d’oli, 50 grams de blat de moro cuit, 4 cullerades de suc de taronja i un pessid de sal, ho triturem al minipimer. Aquest líquid el montem (millor en calent, posant el recipient on anem remenant sobre una olla al foc, per exemple), després el colem, i li afegim uns quants grans de blat de moro que haurem fregit abans en una paella (perquè hi hagi una mica de contrast de textures).
0
Et felicito. M’encanta la recepta del blat de moro, avui mateix la provaré i gràcies pel suggeriment perquè tinc l’hort ple de carbassons i vull menjar-me’ls tots.
Moltes gràcies. Sempre s’aprenen coses noves i això és perfecte.M’agradaria saber si un cop preparats es podrien congelar, perque com que el carbassó no é gaire cos , no se si perdria la consistència i la presentació en si.
Doncs no ho he provat mai… haurem de provar-ho :)
Em sembla molt bona idea: bona presencia i té pinta de ser boníssim!!
Demà els faré! Moltes gràcies. (Volia una alternativa als clàssics amb carbassó).