Tempura de carxofes amb salsa de xató (o romesco?)

Fa unes quantes setmanes vaig anar a una presentació de les Jornades Gastronòmiques del Pollastre de pota Blava i la Carxofa del Prat. Una manera de celebrar aquests dos bons productes locals: a l’enllaç anterior teniu informació de tot el què hi fan. Us podeu apropar al Prat, escollir algun dels restaurants i provar algun dels menús especials per l’ocasió que inclouen tant carxofa com pollastre. Això dura fins el 31 de març.

A la presentació que van fer em va agradar que fèssin una demostració de cuina (showcook i anglicismes, dimissió) ensenyant 5 maneres de cuinar la carxofa: crua i en carpaccio (de tendra com era, una delícia), en tempura, ejferificada, en espuma i abunyolada. A casa feia bastant que no em feia tempura (i a més vaig localitzar un paquet gran reserva -vés tu a saber quan feia que el tenia allà- de farina per tempura) i això em va decidir.

No sóc un gran artista de l’escultura de carxofa, però em va agradar com les tallàven a la demostració i vaig intentar imitar-ho. Pelar una mica el tronc fins que sortís la zona més blanca, treure les primeres fulles, les més dures i després dividir-ho en 4 parts. Traient-li de pas els pèlets de l’interior.

Nota: les fotografies nocturnes (que és quan tinc temps de cuinar entre setmana) acostumen a quedar malament, però aquestes van per nota… negativa. Puc prometre i prometo que tot i l’aspecte tot estava molt bo!

Per preparar l’arrebossat de tempura és seguir les instruccions del paquet, en la proporció de farina i aigua que marquin. L’aigua freda, això si, i remenar-ho a poc a poc i no excessivament. Després passarem les carxofes tallades per la pasterada i les posarem en oli bullint. L’oli ha d’estar molt calent: el truc per veure si estan al punt és tirar una gota de la tempura. Si allò a mig camí torna a pujar cap a dalt, és que ja ho tenim. Un cop fregit, ho retirem i ho posem sobre un paper de cuina absorvent.

Xató, romesco o salsa calçotada, Banda ampla!

No m’acaben de quedar gaire clars els límits entre el xató i el romesco i a més entenc que de cada un n’hi ha mil variacions. Per acompanyar aquest tempura tenia clar que hi volia un romesco però vaig anar a parar a una recepta que la Ruscalleda ven com a xatonada. No gaire després veia a La Vanguardia una recepta de romesco amb els mateixos ingredients que aquesta xatonada, per acabar de crearme confusió. Digue-li com vulguis, una salsa bona, fàcil i que es guarda bé a la nevera per anar empastifant tempures, amanides, plats de carn i el què faci falta.

Fer fer la salsa de xató vaig posar (seguint en línia recta el camí marcat per la Rusqui):
– 2 tomàquets madurs
– 1 cabeça d’alls
– 2 nyores (o un pebrot de romesco)
– 20 grams d’avellanes torrades
– 20 grams d’atmetlles torrades
– 100 ml d’oli
– Un rajolí de vinagre de Jerez
– Sal i pebre

Primer, precalentar el forn a 180º. Després posar les nyores a remullar, que hi hauran d’estar mitja horeta (o més, cap problema). En una plata per anar al forn i posem els alls i els tomàquets, sencers, sense pelar, però ben passat per oli. Ho deixarem uns 20-25 minuts, a meitat li podem donar la volta.

Treure el pot del minipimer per triturar. Li posem l’oli, el vinagre, les atmetlles, les avellanes. Les nyores les traiem de l’aigua i en separem la polpa de la pell amb l’ajuda d’un ganivet i tirem la polpa dins. Quan estiguin fets, pelarem els alls i els tomàquets i a aquests els podem treure la grana. Fet això, cap al pot del minipimer, salpebrem i ja podem triturar-ho.

Gairebé millor si la tenim feta del dia abans, i així tan bon punt tenim acabada la tempura, ja podem passar a menjar-la, que acabada de fer és quan s’ha de disfrutar!

1