En qüestió de cuiners mediàtics catalans i “alta cuina”, el número 1 no se li discuteix al Ferran Adrià. Però si girem el cap cap a la cuina casolana, em dona la sensació que la Carme Ruscalleda hi ha tingut molta més influència, gràcies a un llibre tan sensacional com La cuina de casa, que explica de manera diafana moltes receptes per utilitzar tot l’any. Conec munts i munts de persones que n’utilitzen receptes seves i amb molt èxit. No només aquest, el “100 plaers per compartir” de fa un parell d’anys, tot i incorporar alguna recepta que utilitza alguna tècnica o ingredient més poc habitual, és també altament aprofitable. Avui me l’he fullejat de bon matí i m’han fet ullets aquests fideus caldosos del títol.
Ella hi posava pebrot verd i rossinyols en comptes de carxofes. Jo he estat dubtant fins a últim moment si posar-hi pèsols (però com que ja tenia un arròs amb bacallà i pèsols al blog he pensat que quedaria massa semblant). Una altra cosa diferent del llibre: allà il·lustren les preparacions amb fotografies de la Becky Lawton (fotògrafa d’una enorme quantitat de llibres de cuina, reclamo quota pel Martí Apunts). La meva foto no té res a veure i a sobre el bacallà hi fa més lleig. Jo el compro sempre a la bacallaneria Ràfols del mercat de l’Abeceria, i m’han dit que en comptes de comprar llom i fer-ne els daus molt més fotogènics, que podia agafar els trossos -més lletjos- que havien anat traient dels lloms per fer-los macos… i a meitat de preu. El mateix bacallà, molt més barat. Ho sento fotogènia del plat, però el primer és el primer!
He agafat per la foto el cantó de les carxofes, que lo altre quedava tot massa clar :) Per fer-la i treure’n unes 3-4 raccions he utilitzat:
– 500 grams de llom de bacallà
– 250 grams de fideus del número 2
– 5 escalunyes
– 4 tomàquets madurs
– 6 carxofes
– 100 ml de xerés
En una olla prou gran posem un parell de cullerades d’oli i el calentem bé. Quan ho estigui, posem els daus de bacallà per un cantó, un minutet. Els retirem i els posem en una escorredora amb plat a sota (aprofitarem el suc que vagi deixant).
En una altra olla posem a calentar 2 litres d’aigua.
Aprofitem l’oli aromatitzat pel bacallà i fem les escalunyes que haurem picat ben fines. Foc lent, 10 minutets.
Després pugem una mica el foc i hi posem les carxofes (els cors, dividits en trossets petits – en 8 parts ho he fet jo-). Ho salpebrem.
Uns 3-4 minutets i ja hi podem tirar el tomàquet, que haurem ratllat, i el xerés i que xupxupegin uns 5 minuts més.
Llavors ja hi podem afegir els fideus i l’aigua bullint. Corregim de sal i pebre i ho deixem uns 6 minuts. Llavors afegim el bacallà per sobre i l’aigua que ha deixat, mantenim el foc encés mig minut més i ja el podem apagar.
Ja el podem servir, repartint bé bacallà i carxofes a tothom, que ningú es queixi :)
0
Tens tota la raó que Ruscalleda wins Adrià en influència a casa. Diria que a San Ferran això se la bufa molt, per una petita conversa que vem tenir al respecte (micro conversa de fet, molt micro).
Però en tot cas jo venia aqui a parlar de lo important: gran combinació bacallà i carxofa. I el bacallà a meitat de preu és irrenunciable!! :D
Si, no sé per això la influència que tindrà el llibre que van fer de la cuina de cada dia d’El Bulli… que encara no tinc ni he fullejat!
Doncs jo miro el plat i trobo que és fotogènic, o almenys, per a mi, té una pinta… I sí, jo també sóc més de la cuina tradicional. A veure si per aquí trobo aquest llibre de la Ruscalleda :)
Doncs jo trobo que la foto ha quedat prou bé! M’agraden molt els dos llibres, a casa els fem servir força. Com a fan de les carxofes celebro el canvi!!