Diu la llegenda urbana (o rural) que Jaume I a l’arribar a valència li van oferir llet de xufa. Una bella damisela li va portar un got, i ell, al beure’n el primer glop, sorprés pel bon gust, va dir: “això no és llet. Això és or, xata!”. I es diu també que hi ha un dia a la vida d’una persona en la que es fa gran de cop, abandona l’influx del granisat de llimona i abraça la nova religió de l’orxata. Bé, al menys va ser així en el meu cas. Tot i que el granisat de llimona ha tornat a la meva vida com a bona parella de ball del gin Xoriguer.
Aquest gairebé-estiu ha tocat fer orxata a casa. Que és una cosa extremadament fàcil. L’única cosa relativament complicada és localitzar un lloc on comprar les xufes. Jo en vaig trobar al Renobell. La proporció per fer aquest preuat líquid, que m’he aprés del blog del Martí i el seu post xuflero és 250 grams de xufles per aconseguir un litre d’orxata. Fem-ho fàcil, per un litre d’orxata:
– 250 grams de xufes
– 1 litre d’aigua
– 50 grams de sucre
He anat fent provatures amb la quantitat de sucre i amb 50 queda al grau de dolçor que m’agrada, no excessiu. L’aigua, que sigui bona, a evitar el sabor d’algunes eau de grif. Procediment d’elaboració: la cosa és molt senzilleta. Neteges una mica les xufes i les deixes en remull. Una estoneta llarga, tot el dia, ve a ser igual, que s’estovin simplement. Poses les xufes, amb el sucre i una mica del litre d’aigua que les cobreixi a un bol i comences a triturar amb el turmix (jo les he trencat abans amb el vas triturador per evitar merders i xufes massa dures que es rebelen contra la fulla dictadora i surten disparades). Un cop ja estiguin ben picades, afegeixes el reste d’aigua i continues triturant, amb el turmix a tota potència.
Ja està fet, només queda filtrar-ho. Primer per un colador de malla fi. Passar-ho tot i després amb una cullera anar burxant per la massa de xufa triturada fins aconseguir escolar el líquid orxatero. Amb el líquid resultant, es poden colar les partícules petites que hagin passat passant-ho per un drap de fil. Que ja que ho fem bé, que estigui net.
Cap a la nevera, que fresqueta està molt millor.
0
l’any passat en vaig fer un parell de vegades amb proporcions molt semblants a les teves, però per recomanació castellonenca hi afegia una mica de llimona (molt poca) i de canyella al triturat del turmix.
el resultat és que aquest any crec que ho provaré sense canyella ni llimona ;)
A viam si em decideixo que fa temps que en vull fer. la meva evolució ha estat sembblant a la teva però amb un esgaló més:
granisat-orxata-granisat amb cava- granizat amb gin xoriguer !
Doncs sí que és fàcil. I avui mateix he vist a la parada de fruits secs on compro que tenien les xufes. Segur que aquest estiu bebem orxata casolana!
M’ha agradat el post i vaig a seguir tafanejant pel teu blog. Té bona pinta!
Salutacions!
Anna
merci Anna! :)
I si voleu probar la primera Orxata Fresca Ecològica Certificada de Catalunya…
http://www.bodevici.es
Gustos autèntics i salut!!
Gràcies i enhorabona per el Blog!!