Latrinidad (o Forn de la Trinitat), pans creatius

Farà cosa d’un mes vaig passar pel Forn de la Trinitat, que està a la plaça de la Trinitat, del barri de la Trinitat. Anant per la Ronda de dalt, des del nus de la Trinitat, sortida 1: Trinitat. Un forn de barri en el que no hauria passat mai -el què es diu de camí no em queda- de no ser pel què ja havia anat llegint sobre el Daniel Jordà, forner com la seva familia que ja fa dècades que porta aquesta fleca, però que ha apostat per fer pans d’autor, diferents, que li han sortit molt bé i l’han portat a estar present a molts restaurants de primer nivell: serveix del Berasategui al Caldeni. En aquella primera visita em vaig trobar un forn de barri que no m’hauria cridat especialment l’atenció, però un cop dins a més de pans més “normals” i amb molt bona pinta, n’hi havia de molts tipus diferents: de xocolata negra amb taronja, de panses i anous, de xocolata blanca i maduixes o els meus preferits, els d’olives negres i d’olives verdes. M’han alegrat molts esmorzars les últimes setmanes!

Allà a la Trinitat em van avisar que havien obert un nou forn més enfocat a totes aquests pans “diferents” i que ha obert crec que fa un parell de mesos a la plaça Garrigó, 5 (tocant a la Meridiana), que ja em queda bastant més a prop de casa. De fet, queda idealment a prop del 2D2Dspuma, qualsevol excusa és bona doncs per anar a comprar bon pa i bona birra. Avui quan hi he passat hi havia el Daniel Jordà i he aprofitat per fer-me el curiós i preguntar-li quatre coses. M’ha semblat encantador, un tio molt maco. Li he demanat per si tenia els panets de wasabi que sortien a la seva web , i m’ha comentat que no en fa sovint perquè el wasabi i la llevadura no s’estimen gaire i es barallen i l’elaboració del panet aquest es complica. En el format de panets petits m’he emportat uns de tomàquet d’un vermell esplendorós, el d’olives negres (inserti aquí foto de Homer bavejant), un de poma i un de “normal”. Que cal provar-lo, no es passés per alt! Avui per exemple he dinat el menú de migdia del Caldeni, que els hi fan el pa i era dels “normals” i fantàstic, molla esponjosa i amb forats, crosta cruixent i boníssima. A més del que he comprat m’han regalat unes llesques d’un de sègol del que m’ha comentat que estava fent provatures i unes del de blat de moro. Quan vaig anar a l’altre forn també van ser generosos: els hi comprava un pa de xocolata amb taronja i al final em van dir que com que era d’ahir -estava igualment boníssim- me’l regalaven! A més d’aquesta simpatia, a l’hora de pagar m’han semblat uns preus moolt raonables. No estem parlant aquí d’un Barcelona-Reykiavik. Preus molt competents, que sumats a l’amabilitat i, sobretot, el bon pa, em convertiran en un habitual.

0