Ratafia casolana, intent 1

40 dies després, el resultat del meu primer intent de fer ratafia a casa. La crítica principal dels que l’han tastat (i hi estaria completament d’acord) és que ha sortit massa dolça. Bé, en format xupito i ben freda li perdonem :) Vaig utilitzar anís, que ja ve de casa amb el punt dolç (no li vaig afegir sucre). De cara a l’any que ve, m’hauria de plantejar o bé intentar-ho amb aiguardent + quantitat moderada de sucre o bé mirar si el fet de tenir-la més temps a sol i serena l’encabrona una mica. Aquest any van ser 42 dies, si no vaig errat en els càlculs, dels que cal dir que molts han estat ennuvolats. Cosa que implica que hi ha menys sol que calenti el recipient on tenia l’anís (en la meva ignorància de fins a quin punt pot afectar això al gust). Un amic, l’Enric, que també n’ha fet utilitzant el mateix anís, em comentava que a ell li ha sortit d’un gust més fort que la meva, i que rascava i tot (no vam posar les mateixes plantes i ingredients amb l’anís). Deixant de banda la dolçor, en quant a gustos no en tinc gran queixa. Ha sortit suaveta i amb alguns punts de sabor que destaquen una punta més, com la canyella i una mica el torrat del café.

De cara a l’any que ve miraré de guardar-ne una mica de l’edició 2010, fer-ne una de nova amb canvis als ingredients i valorar quina ha sortit millor. Un prova i error ben bebible, si senyor.

1