En setmaneta de vacances i amb tot el temps del món per llegir em vaig trobar que la casa que havíem llogat tenia una fantàstica llibreria. El primer que vaig agafar per emportar-me a la platja va ser aquest “Confesiones de un chef”, un llibre que va publicar RBA el 2000 i que vaig devorar. És un llibre autobiogràfic de l’autor -que abans que aquest havia publicat alguns llibres de ficció amb la cuina pel mig-. És una crònica desordenada dels seus passos cap als fogons. Des de les primeres revelacions que la cuina podia ser una cosa a tenir molt en compte (en un viatge amb els pares a França, menjant ostres) fins al seu pas per multitud de restaurants, visquent fracassos en les seves múltiples variants. No es guarda res: critica a com es colen productes en no gaire bon estat als restaurants, com molts propietaris no en tenen ni idea, com molts dels cuiners, ell els primers, s’aboquen a l’alcohol i les drogues… i com la vida a la cuina els anula gairebé completament la vida lluny dels fogons. És un relat apassionant, en el que, cap al final fa una cosa molt encertada. Dedicar un capítol a un altre xef que consideren ell i altres col·legues com a molt bo. I que no només és capaç de fer una cuina fantàstica sinó d’apropar-se a la gestió d’una cuina de restaurant des d’una perspectiva molt més racional, tranquil·la, organitzada i lliure de borratxeres i substàncies psicotrópiques. Al contrari que el caos i la testiculina que es viu al voltant dels fogons on deambula el protagonista.
Cap al final dels llibres aquests dos xefs tenen una conversa sobre cuina que passa per Ferran Adrià. “És un fiasco… comí allí, tio. Y es un valor, si de escandalizar se trata. Comí un sorbete de agua de mar!”
M’ha agradat molt el seu estil directe i així rebuscant una mica he vist que ha presentat un programa televisiu en el que viatjava per tot el món i anava provant i comentant les cuines de tot arreu. Es diu No reservations, n’ha fet 5 temporades i per fer-ne un tast (en principi la cosa apunta bé) començaré amb el capítol 17é de la quarta temporada dedicat a Espanya. I també he localitzat un programa presentat per ell “Decoding Ferran Adrià” i un altre de “Cooking with QOTSA”. O sigui, cuinant amb els Queens of the Stone Age, que és un dels grups actuals que em tira més… Toca descarregar-los :)
0
Jo ADORO ADORO ADORO el Bourdain, en tots els sentits possibles. Tot i així, no et va molestar molt la patètica traducció? Jo cada cop que em remiro el llibre m’indigno! Per cert, en té un parell més, “Viajes de un chef” i “Malos tragos”, i una novel·la no culinària que no s’ha traduït.
Doncs ara no t’ho sabria dir. Com me’l vaig llegir a velocitat de creuer potser se’m va passar per alt
Em va encantar el llibre, molt directe i amb consells molt útils, sobretot el tema del peix i els dies de la setmana. També és interessant veure com són les relacions entre “companys” de feina, …
Un ràpid i interessant llibre per aquests dies d’estiu jeje
Una abaraçada