Una de les receptes que tenia pendents de fer des de més temps. És un plat típic dels restaurants japonesos, que vaig llegir que deriva d’un plat xinés, el Jiaozi. Els momos tibetans o els pierogi de Polònia. Al final me n’he sortit i ha començat l’inici d’una bonica relació que continuarà amb provatures de farcits diferents. Per aquest primer intent (prou reeixit, encara que la foto no sigui massa brillant), he fet servir:
– 150 grams de carn picada de porc
– 300 grams de col
– 1 ceba tendra
– Fulles de pasta per fer gyoza
– Soja
– Sake
– Tahina
– Vinagre d’arròs
Primer pas: comprar ingredients raros japonesos: bàsicament sake, vinagre d’arròs i la pasta per fer gyoza. Tenia els dos primers, el tercer el venen en paquetets congelats d’unes 25 que se’n van sobre els 2-3 euros. A qualsevol super oriental se’n pot trobar, imagino (vaig fer fa un temps una llista d’establiments d’aquests – Al Tokyo-ya i al de Balmes en tenen segur).
Ja a casa: posar a bullir la col en aigua bullint amb sal i un rajolí d’oli durant un parell de minutets, simplement perquè s’estovi. Després agafem la col i la ceba tendra i les piquem finissimes. Ho posem juntament amb la carn picada en un bol. Aquí hi afegim la barreja d’adobo que seria un parell de cullerades de salsa de soja, una cullerada de tahina (en sustitució a l’oli de sèsam original de la recepta), una cullerada de sake i una mica de sal i pebre. Això ho hem de barrejar ben bé fins que ens quedi una massa compacta.
Ara toca desplegar sobre el marbre (o silestone o el que sigui) de la cuina la pasta de gyoza i posar-li al mig, amb l’ajuda d’una cullereta, porcions de la massa (la quantitat en funció que després ens ho permeti tancar). Després ve el moment per nota, que és com tancar-les. Primer untem la vora amb aigua i després tanquem però fent petits plecs. Com que aquesta explicació no queda gaire clara, res millor que un bon vídeo demostratiu al youtube.
Amb tots els gyoza tancats arriba el moment paella. Posem una paella amb poc oli, la calentem i, a foc viu, hi afegim els gyoza, amb la cresta cap amunt. Al cap d’un minut, tindrem el sota dels gyoza torradet. És el moment de baixar el foc, agafar mig got d’aigua, tirar-lo a la paella i tapar-ho ràpidament. Ho anem remenant una mica, que no s’enganxin, i quan l’aigua s’hagi evaporat (seran uns 10 minutets) ja ho podem treure.
Per sucar-les, en un potet vaig posar meitat de salsa de soja i meitat de vinagre d’arròs.
Ara només em queda anar provant amb farcits diferents (gambes, només de verdures…). Per la combinació del primer dia potser li hauria d’haver afegit una punta de fruits secs (anacardos, per ex) trossejats, que segur que hi queden bé.
0
Oh, quina bona pinta! No pensava que fossin tan fàcils de fer! (i lo dels plecs, explicat sembla complicat, però m’ha encantat el vídeo, i queden molt bé!)
Espero que ens ensenyis els diferents farcits que provis! ;)
Si, complicats no ho son :) Una mica laboriós si que ho és (imagino que quan pilles el truquillo deus anar més ràpid, per això). Si, a veure què hi poso :P
Doncs no sé, és molt verd tot plegat!
De què són les fulles aquestes?
Sip, resta. Tenies raó… he retocat una mica la foto per retornarli una mica més el color real, que aquest verd no hi era drealment (a lo Trias)
d’acord però… de què són les fulles?
Fulles? No hi ha fulla que valgui aquí. És la massa del gyoza plegada una mica