Musaka de mató i nous

Tenia algunes albergínies de l’hort del meu pare per casa i estava pensant que feien una pinta que mereixien una recepta digna, i així de casualitat em va sortir la musaka vegetariana a la web Ondakin. Pinta brutal, li he canviat alguna petita coseta (en cas de dubte, acudiu a la seva recepta). Amb les mides que poso he pogut omplir una plata de vidre per forn que tinc de forma gairebé el·líptica i d’uns 20 cm de llarg.

– 3 albergínies petites
– 300 grams de mató
– 1 ceba
– Tomàquet fregit (he utilitzat un pot de passata que tenia a l’armari)
– 1 culleradeta d’orenga
– 1/2 culleradeta de canyella
– 1 pessic de nou moscada
– 50 grams de nous
– Formatge parmesà ratllat

Primer, he tallat les albergínies a rodanxes primes (sobre 1 cm de gruix), les he salat i les he posat a l’escorredor, que anessin suant i deixant l’amargor fora.

Després, he posat al foc una paella amb oli i hi he fet una ceba ben picada i a foc molt lent, una mitja horeta.

He recuperat les albergínies, les he eixugat i les he fregit en una paella amb força oli de girasol, a foc molt viu. Després les he posat sobre paper de cuina que xupés una mica l’oli sobrer.

En un bol he barrejat bé el mató, la canyella, l’orenga, la nou moscada i un bon raig d’oli d’oliva bo. Després les nous, ben trencades a trossets, fins fer una pasta més o menys homogènia.

En una plata per anar al forn i untada mínim anet amb oli, hi he dipositat una primera capa d’albergínies, amb una mica de sal per sobre. Després un bon raig del tomàquet fregit, fent una segona capa. A continuació la ceba sofregida. Ara toca la pasterada feta amb el mató i per acabar una altra capa d’albergínies (a la recepta de l’Ondakin li posaven carbassó). Per sobre una mica de parmesà ratllat i abans de servir-lo, uns minutets al forn a gratinar.

0