A la feina, a part de la Sílvia estic ben rodejat de bons cuiners. En diagonal hi tinc el Pep i a davant l’Stefano. Els dos a més de saber del tema webs, van estudiar cuina i els tinc com a bons referents a l’hora de suggerir receptes o restaurants. No fa gaire l’Stefano (molt bon tio tot i l’insistència en defensar la superioritat en tot del producte gastronòmic italià) em va passar una recepta de pasta amb carxofes molt fàcil, gustosa i absolutament adient per aquesta temporada, perquè fa servir les carxofes i perquè és fàcil que tinguem una mica de bon caldo de sobres per aprofitar aquí.
Per fer-la us farà falta:
– Pasta curta (jo he fet servir els rigatonis de De Cecco -en tenen al Bonpreu- que m’agraden molt)
– Carxofes
– Escalunyes (si no en teniu o no en compreu, poseu-li ceba tendra, per exemple)
– Caldo de carn
– Parmesà
– Mantega
Ingredient opcional (per anar per nota): un petit rajolí d’oli de tòfona, poquet, només per aromatitzar una mica.
Piquem les escalunyes i pelem les carxofes, traient tija i fulles exteriors i dividint-la en quatre o vuit parts (a la recepta que em van passar, després de tallades les posaven en aigua freda amb unes gotes de llimona i abans d’anar a la paella les escorrien; no ho he fet, sóc un mandrós). Posem l’escalunya a una paella amb oli i la deixem fins que comenci a agafar coloret. Llavors hi afegim les carxofes i al cap d’una estoneta el caldo, que deixarem fent xupxup lent fins que les carxofes estiguin ben toves. Parem el foc, li afegim un polsim de pebre, sal (si fes falta) i ho triturem amb minipimer fins obtenir-ne una crema. Cal calcular abans la quantitat de caldo que li posem, que no ens quedi una cosa massa líquida.
Per altra banda, posem aigua a bullir, quan ho estigui, li tirem una mica de sal i els rigatoni. Una mica abans que estiguin al dente (l’estat previ es diu al dente de llet) els traiem i a continuació els tirem a una paella prou gran amb mantega i a continuació li afegim la salsa i parmesà ratllat i barregem bé, que la pasta s’impregni bé de la salsa. Per servir li podem posar una punta més de parmesà ratllat per sobre.
0
A mi el toc que li dona la llimona quan es posen les carxofes per a que no s’oxidin no m’agrada gens. En canvi si fas servir julivert picat amb l’aigua també mantenen el color i no tens aquest puntet àcid.
En tot cas, jo normalment tampoc ho faig i tiro pel dret :)
Efectivament, al Roger li vaig comentar com alternativa que simplement li posés molt de gel a l’aigua. D’aquesta manera no cal posar ni llimona ni julivert.
Roger, fa bona pinta això. I més ara que estem en temps de carxofes. Ara bé. En quines proporcions?
Hola Elisenda, a ull, segons quantitat de pasta, l’últim cop potser vaig picar un parell d’escalunyes per 2 carxofes maques
Hola Roger! Jo vull fer aquest plat per a tres persones. Em pots dir més o menys quanta pasta i quantes carxofes necessito? Moltes gràcies!
ostres, doncs no sé, però amb 4 carxofes diria que guai. I de pasta, a uns 150 grams per cap jo acostumo a calcular, anant de omplir :P
Moltes gràcies!