Aquesta és una preparació amb tradició del receptari català, una de les opcions amb pop que presenta el Corpus de la Cuina Catalana. L’havia fet algun cop la meva mare, per la recepta jo l’he buscat al Corpus, però he acabat de completar-me la manera de fer-ho mirant receptes per internet i inclús trucant a l’Òscar-decuina (tots sabem que els que tenen relació amb terres gallegues ho saben tot sobre el pop) per dubtes sobre aquests cefalòpodes.
El primer pas de la recepta és anar al mercat sovint. El dia que vegis pops ben macos (jo a part els vaig buscar no especialment grans) i sobretot a bon preu, compra’n i els congeles. El pop, congelat, que després surt millor.
Explico les quantitats que hi he posat (una mica a ull, quantitats bones per taula de quatre):
– 4 pops petits (no entrarien en la categoria de popet però tampoc eren monstres Kraken, de punta pota a punta cap no arribaven al pam de llargada)
– Un quilo de patates (jo he fet servir de les vermelles)
– 4 grans d’all
– Oli
– Un ou
Posem a escalfar una olla gran amb aigua. Mentrestant netegem el pop. Si no ho ha fet la peixatera, li donem la volta al cap i traiem les bosses que hi ha dins, d’un marró intens i poc apetitós. Els hi traiem també els ulls i per últim el bec, una petita cosa de color marró fosc, a sota el cap, on hi ha boca (encara que jo li veig més forma de cul). Els rentem bé en aigua.
Quan l’olla ja estigui bullint intensament escaldem els pops, 3 vegades. Els submergim un moment a l’aigua i els traiem. Veurem com contrauen les potes. Després ja els podem tirar cap a dins i deixar que bullin. Segons la mida del pop tardaran més o menys. Aquests petitons diria que m’han tardat cap a tres quarts d’hora. Per saber si estan, els punxem a la part on la pota és més grossa (allà on s’ajunta amb el cap i si el ganivet entra molt fàcilment, ja ho tenim.
Mentre va bullint el pop, pelem les patates i les tallem a trossos, escapçant-les. És a dir, no tallant-les amb el ganivet, si no simplement fent-hi una incisió i després acabant de trencar el tros fent força amb el ganivet. També podem preparar l’allioli: com que el necessitarem negat, no fa falta que ens preocupem a tenir una cosa lligadíssima i de premi. Jo l’he fet amb el minipimer (heretge!!! A la foguera!!): els 4 grans d’all, una mica de sal, un ou i després anar afegint oli mentre el minipimer anava fent feina. Quan ho he tingut ho he negat amb una mica de l’aigua de cocció del pop.
Quan els pops estan a punt, els traiem i tirem les patates a l’aigua. Tallem els pops a trossets semblants de grandària i els reservem. Quan les patates estiguin a punt (ho sabrem quan les punxem i el ganivet entri amb molta alegria) els hi podem escórrer l’aigua, però deixant-ne una punta al fons. Llavors li incorporarem a l’olla el pop i l’allioli negat, ja amb el foc apagat. Remenem una mica l’olla perquè es barregi l’allioli amb la miqueta d’aigua, les patates i el pop, i ja ho tenim! A disfrutar amb l’alè que ens deixarà tota la tarda!
4
Un dia d´aquests ho faré! quina bona pinta!
Si, em va sortir molt bo! Porta el seu temps, però no té excessiva complicació (netejar potser és el més pesat)
hehehe, la galega diu que no. Que amb allioli no. Però es ben veritat que els cuiners gallecs de cuina d’autor acostumen a posar allioli a les seves receptes de pulpo a feira. A la següent ho provaré.
Ara, que sàpigues que els molts gallecs els caps no els mengen. La meva familia galega no tira res i jo tampoc, però! :)