Segueixo la línia temàtica del romaní (i juro que tinc encara una carbassa al romaní que podria tancar la trilogia) i ho faig amb una recepta de la que cal parlar primer del motiu pel que l’he feta. Entre uns quants blogs (jo potser surto a la llista, però hi sóc en qualitat d’oient no d’impulsor, tot el mèrit pels altres!) es va decidir fer una iniciativa molt maca: Blogs contra la fam. El cas és que la gent del Banc dels Aliments organitza el Gran Recapte dels Aliments, els dies 25 i 26 de novembre. Volen recollir 8 tones d’aliments de llarga durada (llegums secs, pasta seca, llaunes de tomàquet natural, conserves de peix, oli, llet…) per sensibilitzar sobre la fam a casa nostra i ajudar a les persones que viuen al llindar de la pobresa. A part de col·laborar donant aliments (pots trobar com fer-ho a la pàgina de la campanya) va sortir la idea de publicar una recepta el dia 24, utilitzant algun d’aquests aliments que es demanen, com una bona manera de fer promoció del Gran Recapte.
La que faig és una recepta fàcil, senzilla, barata i on utilitzo un parell dels ingredients que demanen: pasta seca i llauna de tomàquet natural. Un plat de pasta energètic, gustós i mediterrani (el romaní, que m’hi fa pensar). Per fer-lo -un parell de raccions- he utilitzat:
– Una dent d’all
– Romaní fresc
– Oli d’oliva
– Polsim de bitxo picat
– 300 grams de tomàquet de llauna
– 1 cullerada de farina
– 1 cullerada de llet
– 250 grams d’spaghetti
Piquem fina la dent d’all i el romaní (de quantitat n’hi he posat al voltant d’una cullereta de té -un cop picat-) i els posem a una paella amb un parell de cullerades d’oli. A la recepta d’on ho vaig treure (el magnífic llibre de receptes italianes La cuchara de plata) també hi posaven bitxo fresc, que no en tenia per casa: li he posat un polsim de bitxo picat i picant -si no us va el picant passeu de bitxo-. Ho deixem un parell de minuts que comenci a agafar una mica de coloret i hi tirem el tomàquet de llauna (pelat i trossejat). Quan comenci a fer xup xup, baixem el foc i ho deixem mitja horeta (ho podem tapar una mica, que de pas ens servirà per evitar taques del xupxup volcànic del tomàquet).
Després, en un got hi posem la cullerada de llet i la farina i ho barregem. Podem afegir una mica d’aigua perquè acabi de barrejar bé i ho tirem a la paella amb la salsa, i ho salem tot plegat. Remenem, ho deixem xupxupejant uns 5 minuts i ja podem parar el foc.
Per altra banda, fem els spaghetti a la manera habitual: aigua bullint, li tirem un pessic de sal quan bulli i després la pasta, que la treurem quan estigui al dente (al paquet ja trobareu l’indicació del temps que demana cada pasta). Els traiem de l’olla, els escorrem, els posem al plat, amb un cullerot hi posem la salsa per sobre i una mica de parmesà ratllat al costat per servir a discreció. Que en el meu cas seria poca.
Fàcileta, d’aquelles per fer entre setmana per un mateix. Apunteu-vos la recepta, però sobretot que el 25 i el 26 de novembre és el Gran recapte d’aliments!!!
8
això de la llet i la farina, no ho veig gens clar…
Va, no et tallis i acaba la trilogia!
Molt bona recepta i m’agrada molt la foto!!
A veure si aconseguim recaptar més que mai…
Si, jo si hagués fet la recepta sense indicacions hauria tirat sense llet ni farina, però vaig voler provar de seguir tal qual el què posava el llibre. Suposo per espessir-ho una miqueta
I com va quedar amb això de llet i farina? Jo no li hagués posat mai. Sempre hi ha alguna cosa per aprendre!
Jo crec que en efecte és per espessir. Ànims a tothom per contribuir a la campanya del gran recapte! :)
Hola Roger!
Quasi clonem receptes! Això de la llet i la farina en una salsa de tomàquet no ho havia sentit mai, però segur que és per espessir. Té una pinta boníssima! A veure si acabes la trilogia del romaní! ;)
Petons!
De gust tot va quedar bo, però no crec que tingui gaire més funció que la d’espessir-ho una mica, que tampoc és gaire quantitat!
Gracias me habeis salvado tenia que llevar una recepeta del colee y copiar y pegar :)