L’apassionant món del paper albal a la cuina… necessitem (per dos persones):
– Un porro grandot
– Mig lluç
– Espàrrecs
– Una llimona
– Farigola
– Paper de plata
Primer anem a la plaça, demanem un lluç ben maco, que ens el preparin ben netejadet i sense pell i tallat a filets. Per dos persones hauria de sobrar lluç… Després passem els porros tallats per una paella amb una mica d’oli, i els deixem que es vagin fent a foc lents, sense que arribin a agafar coloret (el terme tècnic és “rehogar”). També fem de la mateixa manera els espàrrecs.
Preparem la paperina: tallem un tall gran de paper de plata, li posem primer un llit de porro i a sobre el tall de lluç. Li tirem un rajolinet de suc de llimona, una mica d’oli bo, sal i pebre. Al costat li posem els espàrrecs i una branca de farigola (que li donarà un perfum superbo, sempre que t’agradi la farigola, clar). Un cop fet tot això, li posem a sobre un tall de paper de plata de la mateixa mida i ara és qüestió d’anar doblegant els costats (millor fer un doble doblec) apretant amb els dits perquè quedi ben tancat. Al final podem doblegar les cantonades cap a dins per acabar d’assegurar que no s’escaparà aire.
Queda posar-ho al forn a uns 200º i esperar fins que la paperina s’infli del tot: llavors ja ho podem treure. Vindrien a ser uns 20 minutets… Després es serveix al plat directament amb el paper de plata: el convidat ho trenca amb el ganivet i li ve la bafarada de lluç, porro i farigola als nassos.
0
Té una pinta increible… d´aquí a poc ho intentaré fer, segur. La simplicitat al poder. A més a més, és sa!
Saluts
Roger, que sàpigues que t’ha tocat un premi! Me’l van donar a mi, i ara l’he d’atorgar a aquells blogs que a mi m’agradin molt.Felicitats mil!
Ole, ole. Premi en metalic? Em faré ric? Em puc retirar?
Això…simplicitat. En poc temps i pocs ingredients també es poden fer plats molt saborosos. Bon profit.